LA SUCURSAL DEL BANC D’ESPANYA A REUS

12/06/2017 - 11:12

La ubicació a Reus d’una delegació del Banc d’Espanya, al començament del segle xx, evidencià la importància econòmica de la ciutat i culminà un procés que s’havia iniciat el 19 d’agost de 1878, amb una primera oficina dirigida per Orencio Alberola. [1]

 Alhora, la fita assolida amb la construcció d’aquesta seu local representà el reconeixement estatal a la potent iniciativa industrial i comercial de la societat reusenca, que ja el 1862 havia permès la creació del Banc de Reus. Després de 1874, quan el Banc d’Espanya fou l’únic emissor legal de monedes i bitllets, el Banc de Reus es transformà en una societat anònima amb el nom de Banco de Reus de Descuentos y Préstamos. Més endavant, el 1920, esdevingué filial del Banc de Catalunya i finalment, el 1935, fou absorvit pel Banco Hispano Colonial.

 La seu reusenca del Banc d’Espanya s’instal·là en el solar que havia ocupat fins al 1890 el Teatre Principal, bastit al segle xviii. El 1892, arran de l’enderrocament del vell Teatre, el límit de la finca al raval de Santa Anna fou rectificat i definitivament alineat amb el del altres edificis. Els plànols del Banc van ser dissenyats aleshores per l’arquitecte municipal Pere Caselles i Tarrats.

 La primera pedra de la nova seu fou col·locada el 28 de juny de 1902 i els treballs de construcció van avançar a bon ritme. L’any següent, l’obra ja era tan avançada que hom col·locà la data de 1903 a l’exterior de la part superior de la finestra que dóna al balcó principal de la façana, per bé que l’edifici no s’enllestí fins al gener de 1904 i s’inaugurà el mes d’octubre d’aquest darrer any. La construcció compta amb un soterrani, una planta baixa, tres pisos i una àmplia terrassa. El seu estil és força eclèctic, amb diversos elements compositius de caràcter neoclàssic –o neorenaixentista– i una variada decoració escultòrica en baix relleu i amb diferents motius referents a l’agricultura, la indústria i el comerç.

 Un parell d’anys després de la inauguració, Gras i Elias el descrivia així: “Se compone este hermoso edificio de sótanos, de planta baja y tres pisos. En la planta baja hay establecidas las dependencias y en los otros pisos hay las habitaciones de los empleados. Gran parte de la fachada es de sillería y en ella campea el estilo renacimiento alemán, que es el que mejor corresponde á esta clase de edificios. En el proyecto figuraba una torre en el ángulo de la fachada, [con una altura] total de 30 metros; pero el centro á que pertenece la Sucursal, por vía de economía mandó suprimirla. Esta torre había de contener un horario con su correspondiente campana, que hubiera sido de gran utilidad en aquel populoso barrio. / El proyecto y dirección de este edificio es obra del arquitecto municipal D. Pedro Caselles y Tarrats, siendo uno de los que más le honran, por su elegancia, solidez y distribución”.[2]

 

Jaume Massó Carballido

 [1] Vegeu F. Gras i Elias, Historia de la ciudad de Reus desde su fundación hasta nuestros días, Reus 1906, p. 432-433.
[2] Íbidem, p. 433.