L'any de la Patacada

08/01/2018 - 13:43

La Patacada és l'espai urbà on es troba un dels refugis antiaeris més grans bastits a Reus durant la Guerra Civil. Al pati que hi havia entre els edificis que ocupaven aquest indret, avui una plaça, s'hi feia ball al segle XIX i d'aquí li ve el nom.

Aquest 2017 ha estat un any important pel que fa al creixement en l'interès i el nombre de visites en grup al refugi antiaeri, més de vuitanta, amb prop de 1200 visitants, a banda de les individuals, amb motiu de treballs de recerca o reportatges. Quantitativament —condicionat perquè les visites es fan en grups reduïts— i qualitativament pel fet que ha propiciat una enriquidora aproximació als moments viscuts per la població de Reus durant la guerra de 1936-39.

Enguany, el Museu de Reus ha consolidat el seu programa de visites: oberta a tothom, setmanals, i per a centres educatius o associacions culturals, a demanda, amb períodes d'especial intensitat com són les festes majors o lel Dia Internacional dels Museus. Cal tenir en compte que es tracta d'un equipament que s'obre únicament amb l'acompanyament de personal del museu.

L'augment de l'interès per la visita obeeix, sens dubte, a la representativitat de la construcció, en un moment que el record de la Guerra Civil és ben present a la nostra societat, encara més quan es commemoren els 80 anys dels fets. També hi ha contribuït la proposta didàctica del Museu.

L'equipament compta amb una petita exposició en el nivell inferior de la nova entrada que es va construir per fer-lo accessible al públic. A la pràctica, des de la pròpia experiència dels tècnics del Museu com a investigadors, s'ha desenvolupat una proposta que adequa el contingut de la visita a les característiques del grup. Un model que ja vam iniciar amb Ezequiel Gort, arxiver municipal, ara jubilat.

Amb una base comuna en les explicacions, és clar que la descoberta del refugi ens apropa als fets concrets, però també possibilita reflexions universals sobre les conseqüències de les guerres sobre la població no combatent. El refugi ens mostra el patiment de la població, però també l'esforç cooperatiu de la població per superar moments tan dramàtics —i més en una ciutat molt afectada pels bombardeigs, on la construcció de desenes de refugis fou clau per a la supervivència—, connectant la gran història amb les vivències i històries personals que ens transmet la memòria.

En aquest sentit, la participació del públic, aportant records de la pròpia exeperiència o, més freqüentment, de segona i tercera generació, ha generat espais de coneixement i debat que han enriquit el discurs o han aportat moments de considerable intensitat emocional.

Tot plegat fa del refugi de la Patacada —i de ben segur d'altres refugis com el del Mercadal, si un dia es poden fer accessibles al públics— espais de memòria i educació de gran importància en el nostre present. Un espai que obre el Museu a un públic divers amb motivacions prou diferents.

La quantitat de reserves per aquestes primeres setmanes del nou any fan pensar que aquesta és una tendència que es mantindrà ja que el públic potencial és força gran.  

Salvador Palomar