Obres del Museu de Reus a Fuendetodos i a Granada

19/12/2016 - 08:25

Dues exposicions amb materials del Fons del Museu de Reus: la temporal de l'obra gràfica de Fortuny a Fuendetodos (Saragossa), Mariano Fortuny. Aguafuertes. 1861-1874, i la itinerant iniciada a Granada, Tiempo de ensoñación. Andalucía en el imaginario de Fortuny.

El Museu de Reus cedeix temporalment part dels seus fons gràfics, fotogràfics i pictòrics de Marià Fortuny i de Josep Tapiró per a ser exposats arreu de l’Estat espanyol.


L’Institut Municipal de Museus de Reus ha prestat la col·lecció de gravats de Marià Fortuny Marsal (Reus, 1838 - Roma, 1874), que formen part del seu fons d’art des que ingressaren –per donació de la seva vídua, Cecilia Madrazo, l’any 1933, i de l’Agrupació Mariano Fortuny, el 1954– a l’exposició que es va inaugurar el 28 d’octubre de 2016, que romandrà oberta fins al 8 de gener de 2017 a la Sala d’Exposicions Ignacio Zuloaga de Fuendetodos i que porta com a títol “Mariano Fortuny. Aguafuertes. 1861-1874”. La Diputación Provincial de Zaragoza i el Consorcio Cultural Goya-Fuendetodos organitzen la mostra de l’obra gràfica de Fortuny, a partir de trenta gravats (dels trenta-cinc coneguts de l’artista reusenc).


Marià Fortuny Marsal és un dels grans artistes de la pintura europea del segle xix. L’any 1870, el crític Théophile Gautier va definir Fortuny dient que com a gravador igualava Goya i s’aproximava a Rembrandt i, de fet, la crítica artística situa la seva producció gravada com a propera a la de Goya i a l’alçada de la de Picasso.

 

Les temàtiques dels seus gravats, com la major part de la seva obra pictòrica, són l’orientalisme, els retrats o l’anomenat gènere de casaques, treballats però, des d’una vessant més creativa i amb una major llibertat a l’hora d’expressar-se, en comparació a la seva obra pictòrica de temàtica més comercial, encasellada o dirigida a una classe social molt adinerada. Són obres de l’etapa de maduresa creativa de l’artista, a la qual va arribar a partir de la dècada de 1860. La mostra acull títols com Àrab vetllant el cos del seu amic, Família Marroquina, Els guardians de la Qasba de Tetuan, Serenade, Idil·li, Anacoreta, Tànger, La tiradora de cartes o Dos cardenals, entre d’altres.

 

D’altra banda, i per a l’exposició itinerant Tiempo de ensoñación. Andalucía en el imaginario de Fortuny, l’Institut Municipal de Museus de Reus ha cedit una aquarel·la de Josep Tapiró, Núvia, i nou fotografies de Marià Fortuny, entre les quals hi ha tres retrats de l’artista reusenc –dues de bust i de perfil i un altra frontal i de cos sencer–; dues fotografies on apareix disfressat d’àrab; un retrat de grup amb Crayens i Federico i Raimundo de Madrazo; i una altra amb el seu amic Tomàs Moragas; un retrat del pintor assegut al pati de l’Alhambra, i una darrera fotografia amb Fortuny al seu llit de mort.

 

Les nou fotografies de Fortuny i l’aquarel·la de Tapiró, del Museu de Reus, comparteixen espai expositiu amb més de dues-centes obres, principalment dibuixos i esbossos de l’artista reusenc, conservats al Museu Nacional d’Art de Catalunya, però també obres cedides per d’altres institucions nacionals, com la Biblioteca Nacional, el Museu del Prado, els Museus de Belles Arts de Granada i Bilbao, el Museo del Traje o la Fundació Gala-Salvador Dalí de Figueres, i internacionals, com el Museu del Louvre, Museu d’Orsay i el Palau Fortuny de Venècia, així com una important quantitat de peces procedents de diversos col·leccionistes privats.

 

Amb aquesta exposició, el Patronato de la Alhambra y el Generalife, l’Obra Social “la Caixa” i el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) commemoren els més de 140 anys del viatge del pintor reusenc a Granada, on hi va viure i treballar entre 1870 i 1872, i mostren l’admiració de l’artista pel món oriental després de la seva estada a la fortificació nassarita de l’Alhambra.

 

Granada suposà per a Marià Fortuny una trobada amb un espai i un temps d’inspiració orientalista que el portà cap a una renovació dins el seu estil i de la seva temàtica pictòrica, en un moment en què l’artista començava a voler deixar enrere aquella temàtica costumista, anomenada de casaques, que li havia reportat gran fama però de la qual volia allunyar-se. Aquesta inspiració orientalista també es fa palesa a l’estil pictòric característic de Josep Tapiró i la seva Núvia n’és un exemple representatiu.

 

La mostra, comissariada pel conservador de dibuixos i gravats del MNAC, Francesc Quílez, va ser inaugurada el passat 23 de novembre i romandrà oberta a la Sala d’exposicions temporals del Museo de Bellas Artes de Granada, a la planta superior del Palacio de Carlos V, dins el Conjunto Monumental de la Alhambra i el Generalife, fins al 26 de març de 2017. Després viatjarà a Saragossa, on s’exposarà a l’edifici de CaixaForum del 26 d’abril al 20 d’agost i, finalment, és prevista la darrera itinerància a Sevilla, també a la seu de CaixaForum, del 20 de setembre de 2017 al 7 de gener de 2018, moment en què les peces retornaran, de nou, al Museu de Reus.

 

 

 

RAQUEL APARICIO MAINAR 15/12/2016