Restauració d'un bou de foc

18/06/2018 - 14:40

Els bous de foc són carcasses festives que en la seva forma imiten la de l’animal. N’hi ha de diferents tipus, però la que ens ocupa era portada per una sola persona, des de l’interior del cos. Aquestes bèsties festives carreguen, al llom, un aplic d’artificis pirotècnics connectats amb metxa i fixats a una estructura de fusta, que anomenem espina.

 

Un cop encès, el bou pot evolucionar durant alguns minuts –la pirotècnia no crema tota de cop– escampant espurnes i trons al seu entorn, fet que possibilita –al públic que l’envolta– jugar amb el foc tot procurant no cremar-se excessivament. En el passat, era característic l’ús de pirotècnia erràtica –les carretilles o coets borratxos– que aportaven risc i emoció a la festa.

 

Aquesta figura era propietat, com era habitual, d’una empresa pirotècnica –la casa Espinós de Reus–, que el cedia a canvi de la compra de les corresponents càrregues de pirotècnia. Un cop acabada la festa, tant el bou com les espines es tornaven.

 

La peça fou localitzada en un pati de l’actic taller de la Pirotècnia Espinós per Marc Navarro i Salvador Palomar. El 2011, després d’una neteja i desinfecció bàsica, fou exposada aquell any al vestíbul de l’Arxiu de Reus i va servir de model per a la creació de tres noves bèsties festives, que participen en els actes del Corpus i en altres celebracions.

 

De fet, es tracta d’un estri que servia de recurs per a la festa més informal i molts cops fora de programa, fet que dificulta documentar la seva presència a les celebracions reuisenques. Seguint el model d’altres poblacions, podem considerar probable el seu ús en les festes de barri del segle xix.

 

Aquest tipus de bous són de factura molt més senzilla i ben diferents dels animals figuratius que participen els seguicis de Festa Major, ja documentats en les professons medievals i coneguts també arreu de Catalunya. En el cas de la nostra ciutat, del que porta la colla del Bou de Reus que –quan es va dotar d’una bèstia de foc– l’anomenà la Vedella per explicitar la diferència.

 

En l’actualitat, la peça es troba al taller de restauració del Museu, amb voluntat d’exposar-la definitivament a la mostra permanent «Ara toca festa», ubicada a l’espai de la plaça de la Llibertat. Amb una estructura de fusta de poca qualitat, coberta de draps de sac i d’ una “capa superficial” de paper de diari encolat i pintat de negre per figurar el cos, i un cap tallat en fusta que recorda bàsicament la forma de l’animal que vol representar. Es tracta d’una figura lleugera, apta per a evolucionar i córrer durant una estona sense esgotar les persones que el portaven.

 

No es pot determinar la seva datació, però es podria situar entre el final del segle xix i la primera meitat del xx. Cal tenir en compte que aquestes figures es deterioraven sovint pel seu ús. Malgrat la senzillesa dels materials, el valor etnogràfic de la peça és prou important perquè ens permet documentar una pràctica festiva sovint informal i que, en definitiva, ha estat recreada en el present.