Es tracta d’un element arquitectònic molt vistent, sobretot per la fumera centeral del forn, situat al costat esquerre de l’autovia de Reus a Tarragona, molt a prop del pont que salva la via del tren, la qual separa el bé de les instal·lacions esportives del Club Natació Reus “Ploms”. A la mateixa alçada del forn, però al costat dret de l’autovia, hi ha el Parc de Bombers.

Element bastit amb toves i maons, de planta circular i d’uns vint-i-tres metres de diàmetre, amb una xemeneia central –de dinou metres d’alçada, de planta inferior quadrada i fumera superior octogonal– que sobresurt de l’àrea inferior del forn, amb diverses boques radials i una galeria de circulació perimetral. Damunt de l’estructura inferior s’establí una cambra anular, coberta per una teulada amb cabirons de fusta disposats de manera radial des de la fumera i sostinguts ambs pilars de maons. A la part baixa del costat sud-oriental hi ha un cos annex a la galeria de circulació, que en segueix la disposició radial.

S’hi fabricaven bàsicament maons, teules, rajoles i altres materials ceràmics similars per a la construcció. Se l’anomena forn o bòbila del Sugranyes, tot i que també se’l coneix com a forn del Manxa. Hi havia una bòbila homònima a prop de la carretera de Castellvell, coneguda per la troballa d’un important jaciment arqueològic, del paleolític mitjà