Aquest refugi fou bastit durant la Guerra Civil per a protegir la població de la zona dels atacs de l'aviació franquista. El projecte inicial consistia en quatre llargues galeries que feien cap a una sèrie de galeries interiors, disposades transversalment. Es preveia amb una capacitat per a 2.700 persones.

Les obres s’iniciaren el 30 d’octubre de 1937 i s’allargaren, almenys, fins al 20 d’agost de 1938, però, tal com succeí arreu, no es pogueren acabar segons el projecte: no s'arribaren a fer les galeries transversals ni tampoc les sales destinades a infermeria i a serveis. Això féu que la capacitat final fos només de 1.218 persones. Amb tot, era el tercer de la ciutat en capacitat.

El refugi tingué cinc entrades públiques, a les quals se sumaren quatre entrades particulars amb les seves corresponents galeries d’accés: dues empreses del carrer de Sant Llorenç (Plana i Miró), una altra al Vapor Nou (l’actual Facultat de Medicina) i una darrera al carrer del Sol.

És l'únic refugi públic del nucli urbà que es pot visitar en l'actualitat, gràcies a un nou accés obert en el moment la construcció del Centre Cívic del barri del Carme. Una de les entrades originals, al carrer de Pere Òdena, ha estat habilitada com a sortida d'emergència.

Per concertar visites:
Isabel Recuenco irecuenco@museudereus.cat
http://www.reus.cat/ares/visita-al-refugi-de-la-patacada