Bou de Foc restaurat

05/12/2018 - 08:47

Aquest mes de novembre ha finalitzat la restauració d’un bou de foc, localitzat en els tallers de la Pirotècnia Espinós fa uns quants anys. Aquesta restauració s’ha fet des d’un criteri museístic, és a dir, prioritzant l’estabilització-conservació de la peça per assegurar-ne una lectura fàcil i correcta al visitant. Des del Museu no es van plantejar una reconstrucció per tornar-li la funcionalitat pel qual havia esta creat, sinó per poder-lo mostrar al públic. De fet, aquesta figura ja va servir de model per a la construcció dels tres bous de foc amb què compta ara la ciutat. Una d’aquestes figures –la Vedella, portada per la colla del Bou de Reus– és una reproducció fidel, en mesures i estructura, de la peça antiga i ha estat exposada en diversos moments al Museu, en substitució de la peça original. Aquesta actuació exemplifica, doncs, el paper del Museu en la conservació de les figures festives. El Bou de Foc restaurat es podrà veure de forma permanent a l’exposició «Ara toca festa».

Els bous de foc són figueres festives: carcasses zoomòrfiques portades per una persona, amb un aplic d’artificis pirotècnics a l’esquena que va cremant i ruixant d’espurnes les persones que, al seu voltant, participen en el joc festiu. Antigament, aquestes figures solien aviar pirotècnia erràtica (carretilles o coets borratxos).

El nostre Bou de Foc està format per una estructura de fusta sòlida i poc pesant que serveix d’esquelet i que es complementa amb un enreixat de fustetes molt més primes i flexibles, que són les que donen el volum al conjunt, així com amb quatre potes simples, també de fusta, i un cap massís amb un forat central –tapat amb una reixa metàl·lica– i dues banyes. Tot el cos va recobert  per una tela d’arpillera molt basta que porta per sobre diverses capes de paper encolat i pintat de negre que es subjecten amb claus a l’estructura de fusta. Per sobre de tot el conjunt trobem l’espina, també de fusta que és la que porta tota la pirotècnia.

Descripció del procés de restauracióQuan va entrar al taller, el Bou tenia el cap trencat i separat del cos; les potes desencaixades i trencades; l’estructura central deformada, enfonsada i força cremada; un atac massiu de corcs; pèrdues de material, i molta, molta brutícia. La figura havia estat abandonada, a l’aire lliure, un temps indeterminat. El procés de restauració el podem dividir en tres parts:

  • Neteja-desinfecció

El primer que es va fer va ser desmuntar  totes les parts que formaven el Bou: la capa de paper pintada de negre, que simula la pell de l’animal, després l’arpillera de protecció i, finalment, les potes. Seguidament, es va procedir a la neteja per aspiració i, en alguns llocs concrets, amb aigua i alcohol (paper i zones molt cremades). Un cop tot sec, es va desinfectar per separat i es van eliminar els claus més malmesos (rovellats) i la majoria  dels filferros que subjectaven les fustes més petites. La part de l’arpillera no es va poder restaurar, perquè estava molt malmesa, i es va decidir substituir-la per una de nova

  • Consolidació

Es va fer una impregnació de consolidant en tota la part de l’estructura de fusta, incidint (per injecció) a les esquerdes i forats. Després es van encolar totes les fustes que estaven  trencades, i les que formaven la trama dels laterals es van anar mullant i encordillant per tal de tornar-les el màxim possible la seva forma i posició original. L’encordillat i els punts de tensió es van fer amb fil de cànem, per la serva resistència i flexibilitat, i amb acetat de polivinil rebaixat amb aigua. Quan l’estructura ja estava consolidada, redreçada i segura, es van incorporar les potes del davant i el cap. El paper que simula la pell del bou es va consolidar per la cara interna amb paper-japó de PH neutre i carboximetilcel·lulosa i, un cop estable, es va estirar, aplanar i planxar per eliminar el màxim possible les deformacions i els plecs que s’havien format amb el temps.

  • Muntatge final i reintegracions

Es va optar per col·locar entre l’estructura de fusta i l’arpillera una capa de gasa de cotó, amb un lleuger aprest per a distribuir les tensions, i juntament amb la capa de paper ja reintegrat i pintat es va cosir tot amb grapes d’acer inoxidable a la base de la carcassa de fusta.