Els mascles de la Tronada

03/06/2016 - 11:59

 Una de les col·leccions més singulars que conserva el Museu de Reus, pel fet que es vincula a un costum festiu que ha perviscut a la ciutat, són els mascles o morters emprats per a disparar la Tronada.

La Tronada és una antiga forma de preparar artesanalment la pirotècnia que ha fet retronar la plaça del Mercadal –i altres indrets de la vila, en el passat– des de fa més de tres-cents anys. Ha esdevingut un ritual que assenyala els moments àlgids de la festa; el seu esclat, una part fonamental del paisatge sonor dels dies de Sant Pere, i el fet de calar-hi foc –privilegi, en principi, de l’alcalde– un honor per a qualsevol persona de Reus o de fora vila que hagi estat convidada a fer-ho.

Es prepara amb una reguera de pólvora, traçada directament damunt de les lloses del paviment de la plaça del Mercadal, sobre la qual es disposen, a distàncies més o menys regulars, una trentena de peces anomenades mascles o morters i també trons. Quan es crema la pólvora, fa petar trons i disparar salves als mascles, acabant amb un quadre on es concentren mascles i trons, per generar un esclat final. Els mascles són peces metàl·liques –de ferro i, actualment, d’acer– de forma aproximadament cilíndrica –tenen la base lleugerament més ampla, per donar-los més estabilitat–, amb parets força gruixudes i una cavitat interior oberta per la part de dalt. A la base, un petit forat horitzontal comunica amb l’exterior i permet posar-hi la metxa.

Els noms de la peça il·lustren el seu origen, relacionat amb l’armament d’artilleria, i la seva funció a la festa va venir a substituir els trets d’armes de foc. En paraules d’Antoni de Bofarull, al segle xix, “tenen la forma de un morter de tirar bombes, és a dir, un canó o morteret de bronze [....], que pel costat té una petita obertura descendent fins a ran de terra, que serveix de fogorí. Dits mascles, trons o morterets se carregan ab pólvora, y en compte de taco se acaban de omplir de rejolí, o sia pols de rajola, atapint-lo a cops de martell, cebant-los després y acostant-los a la regatera”.

Els exemplars més antics que conserva el Museu, tot i que són de difícil datació, són anteriors al 1800. Són peces que es troben en exposició permanent a la mostra “Ara toca festa” i, segons l’investigador igualadí Daniel Vilarrúbias, algun mascle pot ser anterior al 1700. “Al voltant del forat de sortida o canó té una rebava o porció de matèria que sobrepassa la vora en alçada, força regular, i és l’única peça que podria haver estat un mascle de bombarda originàriament”, tot i que, pel seu relatiu petit calibre, el mateix autor considera que –probablement– es tracta d’una peça d’ús festiu que vol imitar la forma de l’estri militar. Coincidint amb aquesta opinió, es pot afirmar que és una de les peces més antigues de la col·lecció.

Altres morters es poden datar als segles xix i xx. Són de diferents formes i mesures variable, entre 12 i 15 centímetres d’alçada. La major part es troba a la reserva. Al començament de la dècada de 1990, es va procedir a una substitució total de les peces emprades fins aquell moment i s’establí el model –tots els mascles són idèntics– que es fa servir a l’actualitat.

Durant molts anys, els morters de les tronades restaven a la plaça mentre continuava la festa amb l’encesa de coets dits japonesos –que contenien petites joguines– o s’enlairaven globus de paper, i s'explica que més d’un havia estat furtat com a record. A l’actualitat, n’hem pogut localitzar i documentar uns quants exemplars que es troben en col·leccions particulars.

A més, aquesta peça ha donat nom a la beguda de la Festa Major de Reus: el masclet, elaborada amb vermut de Reus, Plim (nom d'una beguda refrescant de producció local, que en l'actualitat es comercialitza amb el nom de Fantasia de fruites) i altres licors.

Bibliografia

- Montserrat Flores i Salvador Palomar, La tronada. Festa a Reus, Reus: Carrutxa, 2001

- Daniel Vilarrúbias, La pólvora com a senyal de festa, Igualada: Ajuntament d’Igualada, 2015