Els xiulets reusencs de terrissa

02/04/2020 - 12:05

«Els xiulets de terrissa que antigament venien al santuari a Misericòrdia de Reus, el dia de l’aplec de Santa Marina, en forma de gerrets, sobretot. Qui sap si aquests darrers eren elaborats pels mateixos ollers o ceramistes de Reus o de la comarca, car el museu d’aquesta ciutat estotja una bella col·lecció de xiulets de terrissa, sencers o trencats, en figura de diversos animals i de cantirets, datables dels segle XVI o XVII –segons Vilaseca–, apareguts al subsòl de Reus.»

 Ramon Violant i Simorra, Etnografia de Reus i la seva comarca (1959)

 

La producció de joguines i instruments musicals d’ús infantil, com els xiulets, havia estat comuna a molts centres terrissers. A Reus, les excavacions dels antics obradors i dels pous on els terrissers que elaboraven la ceràmica de reflex metàl·lic, els escudellers, abocaven l’obra defectuosa, va aportar mostres prou representatives d’aquesta producció. Les peces es conserven en l’actualitat al Museu de Reus.

Els xiulets produeixen el seu so pel pas d'aire que ve a pegar obliquament contra la vora aguda d'un orifici de sortida i poden ser de diversos materials.  En aquest cas, són figures en forma de moixó, amb les ales plegades, decorats amb pinzellades de vermell (manganès). En trobem d’altres, amb forma d’au –com una gallina­– que s’omplien d’aigua. Al passar l’aire procedent del bec del xiulet pel recipient es genera un efecte molt semblant al cant d’alguns ocells. N’hi havia en forma de poal o canteret. Els xiulets d’aigua eren també coneguts amb el nom de rossinyols. Són models comuns que han perviscut en altres centre terrissers fins a l’actualitat.

 Aquests xiulets s’havien emprat com a joguina i, probablement, en alguns rituals festius com la celebració de la Nit de Nadal o el pas de la professó de Corpus. En tot cas, es tracta d’una producció menor respecte a l’obra que caracteritzà l’activitat terrissera reusenca, aproximadament, entre 1550 i 1650.

Salvador Palomar