La plaqueta gravada de Sant Gegori (Falset)

20/03/2014 - 09:19

El dia 26 de desembre de 1932, tot aprofitant la diada festiva, el metge i prehistoriador reusenc Salvador Vilaseca Anguera i un reduït grup de col·laboradors excavaven el sector v de l’abric de Sant Gregori, situat molt a prop de l’ermita homònima del terme municipal de Falset (Priorat).1 Sota d’uns blocs de pedra sorrenca, va aparèixer –de cap per avall– una petita placa de pissarra o llicorella, de 71 x 36 x 9 mm, en què hi ha gravada la representació d’una cérvola que mira cap a la seva esquerra. Segons la descripció que poc després va publicar el mateix Vilaseca,

[...] la línia del contorn és precisa i bastant profunda i, exceptuant una lleu rectificació a prop de l’anca, està traçada d’una correguda en cada part del perfil. Tocant aquest i sense necessitat de la lupa, s’hi distingeix un ratllat interior molt fi, i en tota la superfície, gran nombre de trets o ratlletes, dirigits tots en un mateix sentit, de dalt a baix i de dreta a esquerra, formant en conjunt una finíssima estriació indicadora del pelatge de l’animal. El cap està mal resolt, traçat amb imprecisió per mitjà de dos o tres triangles aguts superposats, els vèrtexs dels quals volen representar el morro; però les orelles li donen molta expressió, la dreta figurada per dues llargues i fines línies convergents i l’esquerra per una sola línia, totes dues inclinades endavant, com si l’animal estigués a l’aguait, formant un angle poc agut. El coll és molt llarg, desproporcionat, però de línies fermes i a la vegada suaus. El dibuix de les potes anteriors és defectuós; l’esquerra està representada per una sola línia i s’avança quelcom a la de l’altre costat; en canvi, de les posteriors només està indicada la dreta, o sigui la del primer pla, però per un traç segur i d’una força expressiva extraordinària. Les peülles no estan figurades. La cua ho està per una eminència cònica, ben col·locada i ben dibuixada com tota la part posterior de l’animal. […]En conjunt, el gravat sobresurt per la seva bona factura artística i per l’expressivitat que l’autor li sabé donar.2

Vilaseca va mantenir sempre que la plaqueta gravada –un magnífic exemple d’art moble prehistòric que va esdevenir la peça favorita de la seva col·lecció– era d’època epigravetiana o magdaleniana, tot i que alguns investigadors van considerar-la més antiga (solutriana), dins del Paleolític Superior. Els estudis més recents la situen ja a l’Epipaleolític i la daten pels volts de l’any 8000 aE.3 No cal dir que la cérvola de Sant Gregori continua essent l’objecte més apreciat pels visitants de l’exposició permanent del Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca.

1 Vegeu J. Massó Carballido, “Salvador Vilaseca Anguera (1896-1975) i la recerca prehistòrica a les comarques meridionals de Catalunya”, L’arqueologia a Catalunya durant la República i el franquisme (1931-1975), Mataró: Museu de Mataró, 2003, pàgines 155-173.

2 S. Vilaseca, “L’estació taller de sílex de Sant Gregori”, Memorias de la Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, volum xxiii, número 21 (1934), pàgines 427-428.

3 J. M. Fullola i Pericot (coordinador), L’art rupestre. Un art que no es pot veure als museus. Comarques del Baix Camp, Conca de Barberà, Priorat, Ribera d’Ebre i Terra Alta, Reus: Cambra de la Propietat Urbana, 1998, pàgines 9-11. Val a dir que, en el cas que ens ocupa, es tracta d’un original d’art prehistòric –evidentment moble i no rupestre– que sí que es pot veure i admirar en un museu.