NEGRE SOBRE BLANC. Col·lecció de dibuixos del Museu de Reus

24/10/2019 - 12:35

L’escriptor francès Paul Valéry quan va dir que «Les tres grans creacions humanes són el dibuix, la poesia i les matemàtiques» va posar de relleu la importància de la tècnica del dibuix. El dibuix és el llenguatge universal per excel·lència perquè té la capacitat de transmetre les idees gràficament de manera que siguin comprensibles per a tothom. La seva simplicitat tecnològica (un simple fragment de carbó entre els dits) i la seva senzillesa en l’execució, fa que sigui una eina idònea per poder seguir la velocitat amb què el cervell genera idees i així poder-les capturar. El dibuix té l’habilitat de representar conceptes complexos d’una manera fàcil de veure i entendre, i en aquest sentit esdevé el millor traductor del pensament. No en va, un científic com Albert Eistein va dir que «Si no ho puc dibuixar és que no ho entenc».

Les primeres idees expressades amb dibuixos són les que els primers humans van pintar en parets i balmes durant la prehistòria. El dibuix va continuar sent clau en el conjunt de civilitzacions, des de l’Antiga Xina fins a la cultura clàssica, passant per Mesopotàmia o l’Antic Egipte, com a eina per definir els seus cànons estètics. Aquesta funció no va deixar mai d’exercir-la. Fins a l’edat mitjana, però, sempre com a tècnica subsidària de les arts considerades de primer rang, com són la pintura i l’escultura. Malgrat que no deixarà mai de ser una part essencial en el disseny i en el procés d’elaboració d’obres d’art en d’altres tècniques, a partir del Renaixament, el dibuix ,adquirirà autonomia pròpia i esdevindrà una especialitat artística valorada per ella mateixa. Tècnicament evolucionà fins a assolir la capacitat de representar la realitat de tres dimessions i amb tots els seus matissos sobre un pla bidimensional que és el paper.

El dibuix artístic constitueix el recurs intel·lectual bàsic per a l'expressió gràfica del pensament visual i intervé en el medi cultural tant per transmetre coneixements com per contribuir a crear-ne. Hi ha tècniques com la fotgrafia que en certs àmbits ha pogut substituir al dibuix, però quan es tracta de concebre allo que encara no existeix, la mà que crea imatges encara és insubstituïble. En aquest sentit, el dibuix ha sigut sempre un instrument científic imprescindible i un mitjà d’expressió artística.

L’exposició «Negre sobre blanc. Col·lecció de dibuixos del Museu de Reus» mostra una part -200 dibuixos- de la important col·lecció que conserva el Museu -més de mil. L’exposició fa un recorregut pels diversos contextos en els quals el dibuix ha estat una eina imprescindible.

Un primer àmbit ens introdueix en el context en el qual el dibuix ha estat clau perquè l’artista pogués dominar les formes del cos humà. La figura humana sempre s’ha percebut com un símbol. En la majoria de tradicions, des de les més primitives, se’l descriu com la sintesi del món. Així doncs, com a tal, el cos humà i la seva representació ha esdevingut un dels eixos fonamentals de la creació artísitca. És per aquest motiu que als artistes els ha calgut coneixe’l i dominar-ne el seu dibuix fins a interioritzar-lo. El seu domini a través d’aquesta tècnica ha estat fonamental en la formació artísitca. El retrat també s’ha beneficiat de la imediatesa d’aquesta tècnica i ha facilitat a l’artista poder transmetres amb fidelitat la psicologia del personatge.

Dibuixar és la manera de plasmar una idea, és projectar o dissenyar gràficament. És per això que el dibuix sempre ha sigut una eina fonamental en l’origen de la producció d’obres amb qualsevol de les tècniques de les arts plàstiques. Tot procés creatiu que hi ha al darrere de qualsevol pintura o escultura, s’ha iniciat i ha evolucionat, de la mà del seu autor, sobre un paper. Això ha fet que durant molt de temps el dibuix fos considerat una tècnica subsidiària de les anomenades arts majors.

Tant en arquitectura com en el disseny el dibuix té un paper fonamental en els processos creatius d’aquestes dues especialitats. És a través del dibuix es defineix i es fixa la idea, i també és a través del dibuix que se la fa evolucionar. Tal i com entenem l’arquitectura i el disseny, ambdues han tingut en el dibuix un instrument tan essencial com la mateixa construcció.

El conjunt de la col·lecció del Museu és molt diversa i és una mostra de les diferents funcions i usos que ha tingut aquesta tècnica al llarg de la nostra història recent i per part dels nostres artistes i artesants. Acadèmies, dissenys, traces arquitectòniques, esbosos, retrats, paisatges, marines ... d’artistes de la talla de Marià Fortuny, Josep Tapiró, Baldomer Galofre, Antoni Gaudí, Hortensi Güell, Ramon Casas, Tomàs Bergadà, Joan Rebull, Modest Gené o Ramon Ferran, entre d’altres.

Marc Ferran