Recuperant el patrimoni: devocions i llegendes

28/04/2020 - 11:19

La recuperació d’un plafó ceràmic, amb la figura de santa Isabel d’Hongria, ubicat en una casa del carrer de la Closa de Freixes, ens permet apropar-nos a la feina que realitza el Museu des de diferents vessants. Efectivament, a les tasques d’extracció i posterior restauració del panell, necessàries per a la conservació del bé material, cal afegir-hi la recerca del coneixement que pot permetre que aquesta peça ens ajudi a explicar –quan convingui– determinats aspectes de les formes de vida de la població.

Malauradament desconeixem la història concreta de la peça, que quedà al descobert després d’uns treballs d’enderrocament, però és clar que la imatge representada es vincula a unes creences religioses. Isabel o Elisabet d’Hongria va viure al segle XIII i, un cop vídua, va entrar al tercer ordre Franciscà i es dedicà intensament a la caritat.  Canonitzada poc després de la seva mort, a causa dels miracles esdevinguts a la seva tomba, és venerada com a santa tant pels catòlics com per altres confessions cristianes. La seva festa se celebra el 17 de novembre.El seu culte va arribar ben aviat a les nostres terres, de la mà de Violant d’Hongria, la seva germanastra –per part de pare– i segona esposa de Jaume I.

Sovint és representada repartint pa als pobres. La llegenda explica que ja des de jove es dedicava a fer-ho. Alguna vegada que repartia pans estigué a punt de rebre una bona repulsa d’algun parent, però quan aquest s’hi acostava els pans es convertiren en perfumades roses.

Aquesta llegenda la relaciona amb un altre personatge històric que també ens és força proper: la reina Blanca d’Anjou, enterrada a Santes Creus. D’ella s’explica la mateixa contalla. L’estudiós Eufemià Fort i Cogul la recull com a part del llegendari del monestir, a El pa tornat flors, indicant que el mateix prodigi s'atribueix a altres dones com, per exemple, Isabel de Portugal. En tot cas, es tracta de narracions que volen reforçar la imatge extremadament caritativa d'unes persones que, des d'una posició dominant, van optar per ajudar els desfavorits. Un fet que, en el cas d'Isabel d'Hongria, que sigui venerada en alguns indrets com a patrona dels forners, un gremi que s'acull a la protecció de diverses advocacions, o dels hospitals.

Tot plegat, ens mostra –una vegada més– com els objectes que conservem poden esdevenir referents per endinsar-nos en la mentalitat i les creences de les persones.