Recuperant el patrimoni: un plafó de rajoles a l'exterior

27/04/2020 - 13:30

Segons la UNESCO  (Organització de les Nacions Unides per l’Educació, la Ciència i la Cultura), «el patrimoni és el llegat que rebem del passat, que es manté en el present i que es transmet a les futures generacions. El patrimoni cultural i natural són fonts irreemplaçables de vida i inspiració. D’aquesta manera, el patrimoni cultural d’un territori és un bé que transcendeix en el temps i la memòria dels seus habitants i visitants, per la seva importància per a reflectir la seva identitat, preservar el seus costums i, en definitiva, explicar la seva història artística o quotidiana.» I una  de les principals tasques dels museus és la recuperació del patrimoni del lloc al qual pertanyen. Aquesta recuperació «física» es pot fer de moltes maneres,  mitjançant donacions, adquisicions o intervencions directes sobre patrimoni que es troba al carrer i està en perill de perdre’s.

El museu de Reus va dur a terme una d’aquestes actuacions directes la darrera setmana abans del confinament. Es tracta d’un plafó de rajoles de ceràmica que representa Santa Isabel d'Hongria, datat al  segle XIX i que estava situat a l'exterior, a la paret d’un solar del barri del Carme, concretament al carrer Closa de Freixes i que va quedar al descobert en ser enderrocat  l’edifici que l’allotjava.

El conjunt està format per 12 rajoles envoltades d’una sanefa de guix pintat  amb motius florals. Algunes de les rajoles, principalment les de la part inferior,  presenten esquerdes i trencaments  importants, petites pèrdues de material i alguns cops, si bé estan perfectament ancorades a la paret de suport.

Per tal de protegir tot el conjunt i evitar que es separessin les rajoles a l’hora de treure’l, vam començar per aplicar una imprimació  sobre tota la superfície feta amb  adhesius i dissolvents, que vàrem anar reforçant amb gasa de cotó fins a tenir un gruix suficient, i es va deixar assecar durant unes hores, passades les quals vàrem comprovar la seva resistència i fiabilitat.  Aquesta és una tècnica molt semblant a la que s’utilitza per arrencar pintures murals o extreure objectes delicats a les excavacions arqueològiques.

La resta de la feina fou molt més mecànica:  es va anar  desbastant tot el voltant del plafó amb masses, martells  i escarpes per poder accedir a la part posterior per tal de fer palanca i extreure'l d’una sola peça.

Un cop extret el plafó de la paret, es va traslladar al laboratori de restauració del Museu de Reus on començarem la restauració. Eliminarem les restes de guix i del suport posterior, i es col·locarà el plafó ceràmic  sobre un suport nou neutre i lleuger. Un cop fixat a aquest nou suport, anirem retirant les gases i l’adhesiu de la part del davant, netejarem les rajoles, les consolidarem i reintegrarem els fragments desapareguts amb escaiola i pigments.

Quan la restauració estigui acabada passarà al departament de documentació i d’allí sortirà cap a un espai propi dins el museu, ja sigui en exposició directa al públic o als magatzems i sempre a disposició dels investigadors, historiadors o qualsevol persona interessada.

Anna Miralles