Sant Isidre dels pagesos

05/05/2020 - 08:56

A Reus, com en molts altres indrets, la devoció a un sant o a una advocació de la Mare de Déu n’ha desplaçat a una altra, com a motiu principal de culte. És ben conegut el cas de la Mare de Déu de Misericòrdia, invocada contra les epidèmies, que va desplaçar a sant Sebastià, antic patró de la vila. Un altre exemple és sant Isidre, patró dels pagesos. La seva devoció, des de Castella, s'estengué amb rapidesa al primer terç del segle XVII. Anteriorment, a les nostres comarques, el sant més invocat per la pagesia fou sant Antoni del gener, per raó de la protecció que atorgava als animals de treball.

La festa de sant Isidre s'escau el 15 de maig, en plena primavera, en un moment en què la bondat de la meteorologia és clau per a una bona collita, especialment pel que fa als sembrats.

Isidre va ser un pagès molt devot, que segons la llegenda va viure al segle XII. La seva hagiografia explica que els àngels li llauraven la terra mentre resava, fet que popularment hagi estat conegut com el patró dels dropos.  La devoció es va iniciar a finals del segle XVI, quan es va retrobar el seu cos. Fou canonitzat el 1622. El seu culte es va popularitzar molt ràpidament i a Reus la primera notícia és de 1624, moment en què a la confraria dels pagesos –fins aleshores, sota el patronatge de santa Llúcia– l’incorporà. Aquell 15 de maig es va celebrar per primera vegada i havia de consistir, almenys, a la vigília, amb completes i cant dels goigs, i l’endemà, amb una professó i missa cantada a l’hora de la missa major. Poc després, arribà de Madrid portant una relíquia: un bocí de tela que suposadament hauria estat en contacte amb el sant. La seva arribada devia fer incrementar la devoció.

Quan es treia la imatge del sant en professó se solia guarnir amb espigues i fruits. Hi ha una cançó popular de Reus, que ho recorda:

«Ara passa la bandera
que en llueixen los xics fadrins,
i al radere sant Isidro,
menjant figues i raïms.»

Al fons del Museu de Reus trobem diverses peces que ens mostren la vinculació de Reus amb la devoció a sant Isidre. D’una banda, es conserven els llibres de la confraria, on s’anotaven els noms dels confrares i es passaven comptes. Al Llibre de la Confraria de la Conceptio de la Mare de Deu, Sancta Lucia y Sant Isidro, començat el 1656 hi figura un dibuix acolorit de les de tres advocacions que exercien el patronatge. La confraria celebrava anualment les festes corresponents a cadascuna: la de sant Isidre; la de la Puríssima Concepció de Maria, el 8 de desembre, i la de santa Llúcia, el 13 de desembre. A més, participava, com ho fa en l'actualitat, a les professons de Setmana Santa amb el pas del Davallament de la Creu.

Entre altres objectes, cal esmentar les imatges del sant, dels segle XVII a XIX, de procedència reusenca, que corresponen a la pròpia confraria o a devocions personals. La considerable presència del culte al sant castellà i la seva ràpida difusió a la vila reusenca són testimoni de la importància del món agrícola en el passat de Reus.

 

Salvador Palomar