Definició

Es tracta d’un element arquitectònic molt vistent, sobretot per la fumera central del forn, situat al costat esquerre de l’autovia de Reus a Tarragona, molt a prop del pont que salva la via del tren, la qual separa el bé de les instal·lacions esportives del Club Natació Reus “Ploms”. A la mateixa alçada del forn, però al costat dret de l’autovia, hi ha el Parc de Bombers.

Element bastit amb toves i maons, de planta circular i d’uns vint-i-tres metres de diàmetre, amb una xemeneia central –de dinou metres d’alçada, de planta inferior quadrada i fumera superior octogonal– que sobresurt de l’àrea inferior del forn, amb diverses boques radials i una galeria de circulació perimetral. Damunt de l’estructura inferior s’establí una cambra anular, coberta per una teulada amb cabirons de fusta disposats de manera radial des de la fumera i sostinguts amb pilars de maons. A la part baixa del costat sud-oriental hi ha un cos annex a la galeria de circulació, que en segueix la disposició radial.

Història

El 1848 Josep Sugranyes demana construir una fàbrica de rajoles a les terres del Boix, un cop edificada va actuar de forma ininterrompuda de la mà dels descendents de Josep Sugranyes fins al 1934. Un cop finalitzada la Guerra Civil, va reprendre la seva activitat habitual fins que va deixar de funcionar de manera definitiva a la dècada dels seixanta del segle XX. La bòbila i els territoris adjacents van ser venuts a l'Ajuntament de Reus uns anys després pels germans Guix Castellví, fills de l'escriptor Josep Maria Guix Sugranyes.

S’hi fabricaven bàsicament maons, teules, rajoles i altres materials ceràmics similars per a la construcció. Se l’anomena forn o bòbila del Sugranyes, tot i que també se’l coneix com a forn del Manxa. Hi havia una bòbila homònima a prop de la carretera de Castellvell, coneguda per la troballa d’un important jaciment arqueològic, del paleolític mitjà.