L’any 1543, un cop la nova prioral de sant Pere de Reus va ser oberta al culte, el Consell de la Vila va iniciar el passos per cobrir l’altar major amb un nou retaule que estigués a l’alçada de la nova església. Però no va ser fins el 1576 que es començà el retaule que finalment va presidí durant quatre-cents anys el presbiteri de la nova església i que serà considerat una de les obres més emblemàtiques de la imatgeria religiosa dels segles XVI i XVII realitzades a Catalunya.

En el seu procés constructiu, que fou llarg i accidentat entre 1576 i 1634, hi van participar alguns dels artistes més importants que en aquell moment treballaven al Principat. El  conjunt va ser gestat en dues parts.

L’obra acabada, que amidava 21,60 metres d’alçada per 11,80 d’amplada, s’alçava sobre un pedestal de pedra on es recolzaven el bancal i els tres cossos principals coronats per l’àtic. Verticalment es dividia en set carrers, i tot el conjunt era organitzat en dues meitats simètriques.
El retaule va presidir el presbiteri de la Prioral de sant Pere al llarg de tres-cents anys, fins que el 1936 va ser desmuntat per Pere Rius i Salvador Vilaseca  per protegir-lo dels aldarulls que es van produir durant els primers mesos de la guerra civil. Però, paradoxalment, fou el bàndol que enarborava la bandera de la croada i rebia la benedicció de l’església qui va infligir-hi els danys més irreparables. El retaule, conjuntament amb altres objectes i obres recuperats de la Prioral, van ser traslladats als magatzems que el Museu havia instal·lat a la casa Gay Borràs. Malauradament, però, foren greument afectats pels bombardejos que l’aviació feixista va realitzar sobre la població civil reusenca a començaments de 1938.Tot i així, es va poder salvar una part de la imatgeria i la totalitat de les taules que en formaven part exceptuant la pintura el·líptica de l’Àngel, i que avui es conserven en el museu i en la mateixa prioral de sant Pere