Definició i història

Aquest refugi fou bastit durant la Guerra Civil per protegir la població de la zona dels atacs de l'aviació franquista. El projecte inicial consistia en quatre llargues galeries que feien cap a una sèrie de galeries interiors, disposades transversalment. Es preveia amb una capacitat per a 2.700 persones. Les obres s’iniciaren el 30 d’octubre de 1937 i s’allargaren, almenys, fins al 20 d’agost de 1938, però, tal com succeí arreu, no es pogueren acabar segons el projecte: no s'arribaren a fer les galeries transversals ni tampoc les sales destinades a infermeria i a serveis. Això féu que la capacitat final fos només de 1.218 persones. Amb tot, era el tercer de la ciutat en capacitat.

El refugi tingué cinc entrades públiques, a les quals se sumaren quatre entrades particulars amb les seves corresponents galeries d’accés: dues empreses del carrer de Sant Llorenç (Plana i Miró), una altra al Vapor Nou (l’actual Facultat de Medicina) i una darrera al carrer del Sol. És l'únic refugi públic del nucli urbà que es pot visitar en l'actualitat, gràcies a un nou accés obert en el moment la construcció del Centre Cívic del barri del Carme. Una de les entrades originals, al carrer de Pere Òdena, ha estat habilitada com a sortida d'emergència.

Visites amb cita prèviaIsabel Recuenco irecuenco@museudereus.cat
http://www.reus.cat/ares/visita-al-refugi-de-la-patacada