I si Gaudí hagués tingut IA?

Els museus tradicionalment han servit per conservar el patrimoni i fomentar l’orgull de pertinença. Però avui no n’hi ha prou. Vivim canvis ràpids, una societat diversa i un futur incert. I, entremig, la intel·ligència artificial està transformant la manera com treballem, creem i fins i tot com entenem el món. Per això, aquesta exposició vol ajudar a pensar, des del passat al present i convidar-nosa reflexionar sobre el món que sorgirà amb els canvis tecnològics. D’aquí l’estètica futurista.

A diferència de moltes mostres sobre Gaudí, aquí el punt de partida és els seus orígens, fill de família de calderers i el seu procés creatiu. Gaudí és el màxim exponent de la creativitat, d’una manera nova de mirar el món, de provar, de combinar i d’imaginar formes noves quan ningú més ho feia. A l’exposició, aquesta idea serveix d’excusa perfecta per parlar de com canvien els oficis i de la pèrdua de creativitat del món industrial.

L’altre fil conductor és l’ofici del seu pare, calderer, i les col·leccions etnogràfiques del museu: eines, bancs de treball i objectes d’oficis tradicionals que avui han desaparegut o s’han transformat. Aquests materials ens recorden que la transformació no és nova: amb la industrialització, molts artesans van perdre autonomia i van passar a fer tasques més repetitives dins les cadenes productives. I hi ha exemples concrets de reconversió, com els calderers vinculats a la destil·lació que es van adaptar a nous serveis i instal·lacions amb l’arribada del gas i l’aigua corrent a les llars (la Casa Navàs n’és un bon exemple).

 La IA serà un “abans i després” com en el seu dia ho va ser la impremta, la màquina de vapor, l’electricitat o l’internet. I per fer-ho tangible, la mostra inclou també reinterpretacions d’edificis de Gaudí generades per intel·ligència artificial, que obren un debat inevitable: pot una màquina crear com ell? Pot la IA substituir la creativitat humana? I sobretot: quins oficis marxaran… i quins encara han de néixer? El missatge final és clar: la IA és una eina, el criteri i l’última paraula, nostres.