Ajuntament de Reus
Targeta postal sobre l’obra Odalisca del pintor Marià Fortuny Marsal (Reus 1838 - Roma 1874) pintada al 1861

Fortuny, geni universal

L'univers de Marià Fortuny i Marsal

Submergiu-vos en la vida i l'obra d'un dels grans mestres de la pintura catalana i universal del segle XIX. Nascut a Reus el 1838, Marià Fortuny va captivar el món amb el seu domini absolut de la llum, el color i un detallisme virtuós que va marcar una època. Des de la seva formació inicial fins a la seva consagració internacional a Roma, París i Venècia, la seva carrera va ser tan curta com fulgurant, deixant una empremta inesborrable en la història de l'art.

Aquest espai web neix amb la voluntat de retre homenatge al seu llegat a través d'un recorregut complet per la seva trajectòria. Aquí podreu descobrir la seva biografia des dels orígens humils fins a l'èxit europeu, explorar una galeria amb les seves obres més emblemàtiques —com les teles inspirades en el seu viatge al Marroc— i endinsar-vos en els secrets d'una tècnica única basada en el traç ràpid i el virtuosisme de l'aquarel·la. Al mateix temps, reivindiquem el vincle indestructible de l'artista amb la seva ciutat natal, on encara es conserva viva la seva memòria. Us convidem a iniciar un viatge visual i històric per redescobrir el geni que va fer de la pintura un autèntic espectacle de llum.

Cronologia

  • 1838
  • 1847
    1847-1849
  • 1852
  • 1853
  • 1854
  • 1857
  • 1858
  • 1860
  • 1861
  • 1862
    1862-1864
  • 1866
  • 1868
  • 1870
    1870-1871
  • 1872
  • 1873
  • 1874

1838 -

Maria Fortuny neix a Reus, l' 11 de juny; és el primer dels quatre fills de Maria Fortuny Blay, d'ofici fuster, i de Teresa Marsal Serra.

1847 - 1847-1849

Assisteix a classes de dibuix i pintura de Simeó Fort i de Domenec Soberano. A la mort dels pares (1849), queda sota la tutela de l'avi patern, que es dedicava al modelatge de figures i a qui l'artista ajuda a pintar de ben petit

1852 -

Es trasllada a Barcelona amb el seu avi. Col-labora al taller de Domènec Talarn i il·lumina fotografíes per subsistir.

1853 -

Talarn aconsegueix que uns capellans paguin a Fortuny una pensió mensual procedent d'un fons de beneficencia. Ingressa a l'Escola de Belles Arts, on és alumne de Claudi Lorenzale, Pau Mila i Fontanals i Lluís Rigault.

1854 -

Surt de Barcelona a causa d'una epidemia de calera i passa una temporada a prop de Reus, a Santa Coloma de Queralt i a Berga. En una estada posterior, pinta a Reus El Dr. Alberich visitant un malat de còlera.

1857 -

Il·lustra la traducció de la novel·la El mandigo hipócrita de Dumas, impresa a Barcelona. La Diputació de Barcelona li concedeix per unanimitat del jurat una pensió de dos anys a Roma, per la pintura Ramon Berenguer III clavant l'ensenya a la torre del castell de Fas.

1858 -

Es trasllada a Roma, on s'instal·la provisionalment a Via del Babuino i més tard en una habitació del Palazzo Gorgi. Coneix el pintor italià Attilio Simonetti i estudia la figura humana a l'Accademia Giggi.

1860 -

Esclata la Guerra d'Africa (1859-1860) i la Diputació de Barcelona li encarrega de pintar escenes de la campanya militar. Allí es troba amb el general Joan Prim, pinta obres bèl·liques, com La Batalla de Tetuan i la Batalla de Wad-Ras, i queda seduït per la llum i l'exotisme del Marroc. Visita Madrid i freqüenta el Museu del Prado, on coneix el seu futur sogre Federico de Madrazo.

1861 -

Realiza Tànger, el seu primer gravat artístic

1862 - 1862-1864

Pinta L'odalisca i la tramet a la Diputació de Barcelona. El mes de setembre 1862 va a Marroc, on restara dos mesos. Viatja per Europa i visita els museus més importants. Organitza alguna exposició de gran èxit. Rep un encàrrec del marxant Adolphe Goupil.

1866 -

Viatja a París, on coneix Martín Rico i Eduardo Zamacois. En una llarga estada a Madrid, coneix Cecilia de Madraza, amb la qual es casara el 1867. Fa els primers esbós de La Vicaria (1870), un dels quadres que el farà internacionalment conegut, i que suposadament és inspirat en la vicaria de la parroquia de Madrid.

1868 -

Viatja a Sevilla, acompanyat per Raimundo de Madrazo, i li pinta diverses obres sobre els curses de braus. Fa una estada a Florencia. Neix la seva filla Maria Lluïsa.

1870 - 1870-1871

Es trasllada a París, on exposa La Vicaria a la galeria de Goupil. Després va a Sevilla i també passa un temps a Granada. Les seves obres obtenen un gran èxit. Neix el seu fill Maria, que serà un notable pintor, escenògraf i dissenyador. Fortuny renuncia a acabar La Batalla de Tetuan i retorna els diners a la Diputació de Barcelona. El pintor deixa Barcelona i es trasllada a Madrid.

1872 -

Torna a Roma. Fa estades a París i a Londres. Mostra interès en abandonar la pintura d'encàrrec. Viatja una última vegada a Tànger, amb Josep Tapiró.

1873 -

L'abril fa un viatge a Nàpols amb Cecilia Madraza i amb Martín Rico i la seva dona. Visiten Pompeia, Herculà i l'illa de Capri. Pel novembre torna a ser a Roma i trasllada la seva residencia a la Villa Martinori, de la Via Flaminia.

1874 -

El maig decideix trencar el seu compromís amb Goupil. Passa l'estiu a Nàpols i lloga una casa a Portici, lloc de trabada d'artistes. A la tardar, quan era treballant al seu estudi de Roma, una hemorragia li va a causar la mort, el 21 de novembre. Va ser enterrat al cementiri monumental del Verano, a Roma.

Fortuny

Documental realitzat per Jordi Vall Ciré i Rafael Saludes Rams amb la col·laboració amb Jordi Llaberia Escuté. Aquest film de 20 minuts aproximadament és un documental biogràfic sobre la vida i l'obra del pintor reusenc Maria Fortuny, on es mostren els escenaris de la seva vida, la seva obra i recreacions de passatges de la seva vida.
Presentada al Concurs Provincial de 1974 acaba classificada, en 3r lloc, entre els documentals, però obté el premi especial al millor film sobre l'any Fortuny, el premi a la millor sonorització i el premi Ciutat de Reus al millor film local. Constituint-se en el film més premiat de l'obra de Rafael Saludes i Jordi Vall. A més participaria en els concursos amateurs de Montblanc de 1975, el nacional de Cambrils de 1976 i el nacional de Torredembarra de 1976.

Màscara mortuòria del genial artista reusenc, Marià Fortuny Marsal. Feta en bronze a partir del motlle que el seu amic i escultor Jeroni Suñol va treure-li just després de morir a Roma el 21 de novembre de 1874.