Com tants altres compatricis seus, Eduard Toda i Güell (Reus, 1855 - Poblet, 1941) es va sentir sempre vitalment vinculat a la seva ciutat natal. I molts dels qui el van conèixer i en van parlar també n’acostumaven a destacar el seu caràcter reusenc i àdhuc reusenquista. Us en faig cinc cèntims.

Molt aviat, quan Toda acabava de fer els trenta-tres anys, el periodista Josep Roca i Roca (signant amb el pseudònim “P. del O”) li dedicà un dels seus “Retratos de cos enter” a les planes de la revista barcelonina La Esquella de la Torratxa (núm. 471, 21 de gener de 1888, p. 33-35). Roca començà l’article escrivint (hi corregeixo només els accents gràfics, com en tots els textos que transcriuré aquí): “De fixo que n’hauran sentit parlar més de una vegada. Conta 33 anys escassos y ha seguit mitj món. Fill de Reus com en Fortuny, com en Prim, com en Bartrina; guapo, de bona presència, més aviat alt que baix, cabell y barba rossos, ulls blaus y expressius, respirant franquesa y bon humor, és de la rassa dels homes infatigables y emprenedors, dels que reuneixen la ciència a la acció, l’afany de descubrir e investigar a un gran esperit de observació y a un fort caudal de coneixements. És impossible parlarli sense posarhi simpatias; té ángel, com diuen los castellans”. Uns quants mesos abans, el 25 de juny de 1887, a la mateixa Esquella, a la secció “Caps de brot”, ja havia aparegut una amable caricatura de Toda, acompanyada d’aquest rodolí: “Diplomátich, antiquari, / literat, orientalista... / tot ho es y de tot s’ocupa / ab activitat may vista. / Serio y enemich del bombo, / jamay lo sèu temps malgasta; / treballa, tè cor y geni; / es un fill de Reus... y basta.”

Molts anys després, el 26 de juny de 1924, a les planes del setmanari humorístic barceloní El Borinot (núm. 31, p. 6), el redactor que signava amb el pseudònim “Un moment” va incloure Toda entre els fills més destacats de la ciutat. L’article, intitulat “Per homes cèlebres”, comença dient: “Per homes cèlebres, Reus, no va de broma. Mireu, en el moment d’escriure aquestes ratlles, els noms que se’ns acuden, a raig de ploma, els uns encara vius, els altes ja morts...”, i tot seguit hi esmenta i glossa breument el general Prim, l’arquitecte Gaudí, el metge Jaume Peyrí, el pintor Fortuny, l’escriptor Joaquim M. Bartrina, el bibliòfil Pau Font de Rubinat, el poeta Josep Martí Folguera i el mecenes Evarist Fàbregas, a més d’Eduard Toda i –curiosament, però també significativament– l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, aquest evidentment no reusenc de naixença però és clar que molt relacionat professionalment amb Reus. Pel que fa a Toda, el redactor digué: “Eduard Toda i Güell, que prenent l’aire dels Mèdicis, podríem anomenar El Magnífic, amo i senyor d’un dels llocs més vistents de la nostra terra: Escornalbou”. Després d’un seguit de consideracions complementàries, l’article acaba així: “En fi; que no acabaríem mai: fem punt. Visca Reus!”.

Com és natural, Toda ens va deixar –entre el gran nombre de llibres i articles que publicà al llarg de la seva vida– diverses referències a la seva ciutat. Vegem-ne un parell.

El 15 de juny de 1884, a la revista barcelonina La Ilustració Catalana (núm. 112, p. 162-163), al primer lliurament del seu treball sobre la “Crema dels convents a Reus” i per a explicar com eren la ciutat i els seus habitants als anys inicials del segle xix, va escriure: “Tot era a Reus particular y diferent dels altres pobles de Catalunya: en sos vehins se veya la energia que mou una voluntat de ferro, y brillava’l talent capas de realisar obras que la gent d’ahir hauria portat a cap per més que avuy sian declaradas de execució impossible. La vila progressava y li eran certament rèmoras y estorbs los establiments monàstichs que tenia en lo clos de sas murallas. / Dihem, pera ser exactes, que en las lluytas políticas d’aquella època, Reus caygué resoltament del costat de la llibertat, lo qual féu encara més delicada la situació dels convents en son recinte.”

I el 3 de novembre de 1888, a les planes de la ja citada La Esquella de la Torratxa, a l’article “La plassa a Reus” (núm. 512, p. 693-696), dedicat al Mercadal vora el qual va néixer, Toda explicava: “¡Si las he midat y corregut aquellas desiguals llosas de pedra de Salou, de tots colors! Vaig veure posarlas, las he torrat ab los fochs de Sant Joan, las he vist calcinar en dias de revolta; mes res pot haverlas tant gastadas com mon pas incessant de minyó. ¡Quants parells de sabatas m’hi deixaren allí las solas!”.

Acabo amb un autògraf inèdit que figura en un dels àlbums de la col·lecció que el senyor Martorell Òdena va recopilar pacientment al seu dia i que –des de fa anys– es conserva a la Biblioteca del Centre de Lectura de Reus. L’he conegut gràcies a l’amable indicació de la professora Fina Masdéu i a l’eficaç col·laboració de les bibliotecàries de l’entitat. Diu així: “Reus, París y Londres. I primer, Reus. / Ningú pot dirho ab millor coneixement dels llochs que / Eduard Toda y Güell [signat] / Reus 9 Septembre [19]24”.

Ningú no podia dir-ho amb millor coneixement que el reusenc Toda, perquè quan encara treballava per al Ministerio de Estado –a la darrera dècada del segle xix– havia viscut a l’Havre, a París i a Londres, ciutat en la qual va exercir posteriorment –i ja de manera privada, entre 1901 i 1919– el càrrec de representant de la naviliera Sota & Aznar.

Jaume Massó Carballido, comissari de l'exposició "Eduard Toda, de Reus al món"