El Memorimage - Festival Internacional de Cinema de Reus celebrarà la 21a edició del 4 al 7 de novembre al Teatre Bartrina, amb totes les sessions gratuïtes. El festival revisitarà el passat amb films sobre l'escriptora Carmen Laforet, la lluita anticolonial i la guerra d’Espanya al Marroc, en una edició que qüestiona els relats dominants que han construït la memòria col·lectiva.
La pel·lícula inaugural del Memorimage 2026 serà Operació Iperita. La trama civil de la guerra química, de Toni Orensanz i Joana Zapata. El documental investiga l’ús d’armes químiques per part d’Espanya durant la Guerra del Rif, als anys vint, quan es van dur a terme els primers bombardejos sistemàtics sobre la població civil amb aquest tipus d’armament. A partir de documentació i imatges d’arxiu, el film aprofundeix en una dimensió poc coneguda d’aquest episodi històric: la implicació de la indústria civil catalana en la investigació i la fabricació de productes destinats a la guerra química, arran de negociacions secretes. Amb la recuperació de materials conservats durant dècades, el film reconstrueix els vincles entre la guerra, la indústria i els interessos econòmics. La pel·lícula és una producció de TAC12 amb coproducció de La Xarxa, RTVE i 3Cat. La inauguració serà el 4 de novembre, a les 21 hores, al Teatre Bartrina, amb col·loqui posterior amb els directors. Com és habitual, serà gratuïta i oberta al públic.
La Secció Oficial reunirà quatre films de l’escena cinematogràfica nacional i internacional que proposen noves mirades sobre el passat i qüestionen les versions heretades del passat que han arribat fins avui. Les pel·lícules recorren geografies i moments històrics diferents, des de la trajectòria de dones silenciades fins a les lluites per l’alliberament dels pobles africans.
Per què no escric res, d’Isabel Fernández, recupera la veu de Carmen Laforet, qui amb només 23 anys va revolucionar la literatura espanyola amb Nada i que, després, va quedar relegada al silenci, o això és el que ens han explicat. La pel·lícula reivindica la història d’una dona que va pagar amb l’ostracisme el seu compromís amb la llibertat i que, com tantes altres dones, va decidir sortir-se del guió; Amílcar, de Miquel Eek, que recupera la figura d’Amílcar Cabral, poeta, agrònom, pensador utòpic i líder del moviment anticolonial de Guinea-Bissau i Cap Verd, en un documental de suspens que explora utopies, amor interracial, ambició, guerra i traïció; Khartoum, una creació col·lectiva que segueix cinc personatges sudanesos en la seva recerca de la llibertat i reconstrueix, a través de somnis animats i testimonis, una ciutat transformada per la revolució i la guerra; i la multipremiada Trains, de Maciej J. Drygas, que construeix el retrat d’un segle d’història europea exclusivament a partir d’imatges d’arxiu. Des dels compartiments dels trens, soldats, refugiats, treballadors i famílies travessen un segle marcat per les esperances, les tragèdies, les guerres i els exilis.
Pròximament, el festival desvelarà tota la programació, completada per les habituals seccions MemoriReus, dedicada al Camp de Tarragona; la secció MemoriJove, pel públic adolescent; la pel·lícula de cloenda per acomiadar l’edició, i moltes novetats més.
Aquest 2026, el festival, especialitzat en cinema amb imatges d’arxiu, compleix més de dues dècades de compromís amb la difusió i reivindicació d’aquest patrimoni audiovisual col·lectiu, amb la seva reutilització creativa i amb la transmissió del seu valor a les noves generacions.
Entre les grans novetats de l’edició destaca una nova direcció artística a càrrec de la productora i programadora Maria Colomer Canyelles, que ha destacat que “les imatges d’arxiu resulten especialment valuoses ara, en un present que trontolla. Tornar a mirar no ens dona necessàriament respostes, però ens ajuda a fer millors preguntes: i el cinema continua sent un dels llocs on podem fer-les junts”.
El festival ha fet pública la imatge d’aquesta edició, així com els tres nous membres del Jurat Oficial del Memorimage 2026: La historiadora de l’art, programadora i comissaria Ona Balló, la productora Alba Bosch, i l’artista Jordi Abelló, que atorgaran el Premi Ciutat de Reus, el més destacat del festival, que guardona la millor pel·lícula de la Secció Oficial.
Entre les novetats d’enguany també destaca el nou Premi al Millor Ús Creatiu d’Arxiu, atorgat per l’Associació de Documentalistes Audiovisuals d’Espanya a través d’un jurat propi, format per les documentalistes Lucrecia Rocha, Neus Mármol Baladas, Maria Prieto Berzal i Natalia López Sánchez. Com és habitual, el Jurat Cinema·Rescat, format pel periodista audiovisual Joan-Francesc Escrihuela; l’arquitecte i cineasta Jan Baca i el fotògraf i cineasta Pere Parera, atorgarà el Premi Cinema·Rescat, el reconeixement al millor treball de documentació i recerca en nom de l’associació Cinema Rescat. El Jurat Premi d’Honor, integrat per la documentalista Montse Bailac; l’especialista en gestió cultural i arxivística Coia Escoda i l’arxiver i historiador Joaquim Nolla designaran el Premi d’Honor, concedit a una personalitat o equip de persones, institucions o entitats de reconeguda vàlua en l’àmbit dels arxius, tant a escala local, nacional com internacional. D’altra banda, els espectadors del festival decidiran amb el vot del públic el Premi MemoriReus i el Premi del Públic i l’audiència adolescent atorga el Premi MemoriJove.
Segueix-nos a les xarxes socials
