bank-phrom
06/08/2021

Qui és la dama de negre de l’exposició Mirant l’altre?

Si heu visitat l’exposició Mirant l’altre, la imatge de la diversitat al Museu Reus, segurament us ha cridat l’atenció el gran retrat de 180x80 centímetres que hi ha al primer àmbit de l’exposició en què hom reflexiona, a traves del retrat, de la representació del jo.

plat1627reus

El retrat d’una dama vestida de negre, segons la moda del principi del segle XX, ocupa la part central de la paret i destaca sobre la resta pel seu format. Documentalment, no teníem identificat el personatge, per bé que sabíem que l’autor de l’obra fou Joan Antoni Benlliure i Gil (València 1860 - Madrid 1930) i que representa una dona, de classe molt més que acomodada, del final del segle XIX o del començament del XX.

La desconeguda dama, de uns 35-45 anys, apareix a peu dret, tot seguint l’estil de la vestimenta femenina de les grans ciutats occidentals, que venia marcat per la moda desenvolupada a París: amb uns talls dels vestits i l’ús del corsé que generaven la silueta de perfil en “s”, rígida i absolutament artificiosa.

Pentinada també a la moda de l’època, la dama presenta el cabell recollit i ondulat. Era comú generar volums amb postissos i afegits, amb un fals descuidat. Maquillada, segurament amb pols d’arròs per a fer més blanc el rostre, amb els ulls ombrejats i llavis amb carmí, veiem com la dama fa servir els filtres del moment per a oferir la millor versió d’ella mateixa en aquets enigmàtic retrat.

El pintor, tot aplicant llum sobre la mà dreta, ens acompanya fins als dos anells daurats que la dona vol mostrar i destacar, segurament per a remarcar la seva condició de casada en el moment de ser retratada.

Poc més podem saber observant l’obra...El fil l’hem de seguir tot investigant l’autor del retrat...

Joan Antoni Benlliure, es formà en la seva primera infància amb els seus germans, també artistes. Inicià estudis formals a l’Acadèmia de Sant Carles de València i, com la majoria dels artistes de l’època, continuà la seva formació a Roma i a Madrid, on participà en diferents exposicions i certàmens tot rebent premis i reconeixements. Aquarel·lista, dibuixant i pintor de retrats, comptà aviat amb la consideració de la critica i els encàrrecs del públic de l’alta societat que el considerarà, un retratista de prestigi.

L’any 2004, a Biografies i vides, la enciclopèdia biogràfica en línia (1), és va publicar una biografia de Benlliure, que ens informa que un dels nombrosos personatges femenins que va retratar Benlliure fou la destacada soprano Regina Pacini (Lisboa, 06-01-1871 - Buenos Aires, 18-09-1965).


Hi ha publicada informació suficient sobre la cantant, tot destacant la seva trajectòria artística, el seu matrimoni l’any 1907 amb Marcelo T. de Alvear, president d’Argentina des de 1922 fins a 1928, i les seves obres filantròpiques, com a la fundació l’any 1938 de La Casa del Teatro.

Regina Pacini, de pare italià i mare espanyola, va néixer a Portugal. L’ofici del pare, també artista, i les pròpies grans qualitats vocals li van permetre iniciar-se en el món del teatre i debutar a París l’any 1888. Va actuar en les ciutats europees més importants i va assolir fama i èxits arreu del món.

Però, ¿és la soprano portuguesa la dama de negre del quadre de Benlliure?

Sabem que Benlliure va pintar també una dama de blanc, amb certes similituds fisiognòmiques, tot i que la de blanc és una dona molt més jove. Un detall a tenir en compte d’aquesta dama de blanc és que porta a la mà uns impertinents -les ulleres amb mànec, normalment vertical, encara que plegable- molt de moda a l’època als ambients operístics. ¿Era aquest atribut un vincle amb la professió de la retratada?

Sabem també que Marià, el germà escultor dels Benlluire, es va casar amb Lucrecia Arana (Haro, 1871-Madrid, 1927) una cantant d’èxit de sarsuela i una mena de dinamitzadora cultural de l’època que acollia en la casa familiar les personalitats més destacades del món de la cultura, dels negocis i de la política del Madrid del moment.

¿És possible que Regina Pacini i Lucrecia Anara es coneguessin? Hi ha referències que el guitarrista Santiago Lapuente, el pare de la jota, les va iniciar en aquest gènere musical i, per tant, és més que probable que les dues dones mantinguessin una relació estreta i que, en un moment donat, Regina Pacini fos retratada per Benlliure.

El quadre d’aquesta senyora exposat a Mirant l’altre va arribar a Reus quan als anys quranta es van començar a recopilar obres de diferents artistes per a contextualitzar i complementar la figura de Marià Fortuny, amb diferents donacions, gràcies a la intermediació de l’Agrupació Fortunyista. Hi havia la intenció de crear el Museu Fortuny de Reus. 

Regina Pacini - Ah vieni al tempio (from Bellini's Puritani) - 1906


 

 A falta de confirmació documental, deixem oberta la hipòtesi: els indicis, les coincidències temporals i la similitud física entre les fotografies de l’artista i els retrats fets per Benlliure, tot tenint en compte que els retrats són com les fotos d’instagram, ens porten a plantejar que sigui la mateixa persona.

En tot cas, us recomanem visitar l’exposició, gaudir i escoltar els enregistraments de Regina Pacini i bussejar en el període històric a través del retrat d’aquest personatge femení penjat a Museu Salvador Vilaseca fins al gener de 2022.


Exposicions actuals

Col·laboradors