Portes obertes i activitats aquest dissabte al Museu, el refugi de la Patacada i el CIMIR amb motiu del Dia Internacional dels Museus
Les dues seus del Museu de Reus (raval de Santa Anna i plaça de la Llibertat), el refugi de la Patacada i el Centre de la Imatge Mas Iglesias (parc de Mas Iglesias) programen aquest dissabte, 21 de maig, diferents activitats i jornada de portes obertes amb motiu del Dia Internacional dels Museus. Es presentaran algunes novetats, com una exposició dedicada al pintor Cèsar Ferrater , una exposició que mostrarà El Museu per dins i una sessió de microteatre a les 23:00 h (raval de Santa Anna), així com la nova mostra permanent de fotografia al CIMIR comissariada per Josep M. Ribas Prous. A les 19:00 h al CIMIR la directora reusenca Alba Sotorra, recent guanyadora d'un Premi Gaudí, presentarà el documental “Game Over”.
El Dia Internacional dels Museus s'escau en concret el dia 18 de maig i els equipaments museístics de Reus aprofitaran el dissabte més proper, el dia 21 de maig, per dedicar una àmplia jornada a commemorar-lo. El Museu de Reus oferirà com a novetat l'exposició “Cèsar Ferrater, artista i crític (1891-1965)”, que es presentarà a les 13:00 h al museu del raval de Santa Anna, 59. A les 23:00 h, l'espai del raval de Santa Anna ha programat una sessió de microteatre amb motiu de la Nit dels Museus, a càrrec de la companyia Semicercle.
El Museu de la plaça de la Llibertat obrirà també al públic durant tot el dia i s'hi podran visitar les mostres temporals i permanents. Al refugi antiaeri de la Patacada, construït per protegir la població civil durant la guerra del 1936-1939, es faran visites comentades a les 12:00 h i a les 18:00 h, prèvia inscripció al correu [email protected].
El conjunt d'activitats previstes aquest dissabte als equipaments de Reus, que obriran portes amb entrada gratuïta, és el següent:
Museu de Reus, plaça de la Llibertat: visita a les exposicions temporals i permanents de 10:00 h a 14:00 h i de 17:00 h a 20:00 h.
Museu d'Arqueologia Salvador Vilaseca, al Raval de Santa Anna: de 10:00 h a 14:00 h i de 17:00 h a 24:00 h
Refugi de la Patacada:
Visites a les 12:00 h i a les 18:00 h. Prèvia inscripció.
Centre de la Imatge Mas Iglesias, al Parc del Mas Iglesias, de 10:00 a 14:00 h i de 17:00 a 20:00 h
Avui 26 d'abril fa 75 anys que va morir Eduard Toda i Güell.
L’Ajuntament de Reus, amb el suport de la Diputació de Tarragona i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, inaugura oficialment el 25 d’abril al Palau Bofarull de Reus la programació de l’Any Toda, un ampli recull d’activitats per ampliar l’estudi i el coneixement de la personalitat i la trajectòria de l’il·lustre reusenc Eduard Toda i Güell (1855-1941) .
El programa d’activitats s’ha titulat “Eduard Toda i Güell. Un reusenc polièdric” i aborda la figura polifacètica de qui va ser cònsol, home de cultura, egiptòleg, bibliòfil i viatger des d’enfocs ben diversos: exposicions, conferències, cicles de lectures, itineraris teatralitzats i lectures de textos que posaran al dia la informació sobre aquest interessant personatge que va ser contemporani, company d’estudis i amic de l’arquitecte reusenc Antoni Gaudí i Cornet.
Eduard Toda i Güell. Un reusenc polièdric 1855-1941
Tot i que anteriorment ja es venerava una imatge del sant cavaller en un altar lateral de la desapareguda ermita de la Mare de Déu del Roser –la seva nau és avui la biblioteca de l'Institut Gabriel Ferrater–, la festa de Sant Jordi va agafar un nou impuls al final del segle xix com a diada d'exaltació catalanista: el 23 d’abril amb missa i ofrena de flors a l'ermita i els dies anteriors o posteriors amb diversos actes culturals o literaris.
Durant els anys de la dictadura de Primo de Rivera, la festa va ser prohibida, més enllà de l'estricta commemoració religiosa, i –a Reus– no fou fins el 1930 que es tornà a celebrar. Mentrestant, la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona havia instaurat, el 1926, la Diada del Llibre en commemoració de la data de la mort de Cervantes i de Shakespeare. Aquesta celebració, nascuda a partir uns referents foranis, serà ràpidament assimilada des de la reivindicació del llibre en català. Així la Diada del Llibre aportà un nou contingut a la festa de Sant Jordi.
El 1931, tot just instaurada la Segona República, la festa va rebre una nova embranzida. Aleshores ja se celebrà a Reus la Festa del Llibre i la «Llibreria Nacional i Estrangera», de Salvador Torrell i Eulàlia, anuncià la venda de llibres, el 23 d’abril, amb un deu per cent de descompte sobre el seu preu habitual.
Després de la missa a l'ermita del Roser, es repartiren les roses beneïdes i, a la tarda, hi hagué la venda de llibres, organitzada per l'associació «Cultura de la Dona Reusenca». El 26 d'abril, diumenge, l'Orfeó Reusenc –com ha fet molts anys– realitzà un concert al seu estatge en honor als patrons de Catalunya: Sant Jordi i la Mare de Déu de Montserrat.
L'any següent, la popular llibreria d'en Torrell de Reus muntà una parada de llibres al carrer i anuncià que «durant aquest dia l'esmentada casa obsequiarà els seus favoreixedors amb uns llibres…». També, els anys de la República, van començar a presentar-se llibres a l'entorn de la Diada i s'organitzà la signatura d'exemplars a càrrec d'autors locals. Van ser diverses les llibreries, com la de Josep Maria Gort, que van muntar parades al carrer davant dels respectius establiments. Associacions com la ja esmentada organitzaren conferències i altres actes culturals. Les llibreries, a més de treure parades al carrer, ampliaren el seu horari fins a ben entrada la nit.
La Festa mantingué aquest caire durant tot el període republicà, per bé que la situació social es farà notar segons els anys. Quan la Diada del Llibre s’esqueia en dia feiner, la festa religiosa i els actes del catalanisme conservador tenien lloc el diumenge més pròxim al 23 d’abril. El 1934, per exemple, la Lliga celebra la Diada amb una missa i un gran acte patriòtic al seus locals. El 1935, el Diari de Reus, en va fer la crònica: «La festa de Sant Jordi i Diada del Llibre concorregué en aquesta ciutat amb bastant animació, havent-se declarat dia inhàbil pels centres oficials i onejant la bandera barrada en molts llocs de la ciutat. A la tarda en el Teatre Bartrina tingué lloc la festa escolar, organitzada pel nostre Ajuntament, la qual estava dedicada als alumnes de les escoles reusenques. [...] Després d'una sessió de cinema adequat a l'acte que se celebrava, es repartiren als alumnes de les escoles uns llibres com a record de la festa. [...] En els llocs de venda de llibres, el públic s'hi aglomerà d'una manera extraordinària durant tot el dia, adquirint-se un important número dels mateixos, molts d'ells signats pels seus respectius autors. Ben entrada la vetlla encara continuava la venda, tenint predilecció el públic pels libres d'autors catalans». La «Llibreria Nacional i Estrangera», tot seguint el seu propòsit anual, havia posat a la venda aquell dia un llibre editat a Reus, El Crist de la solitud, del prioratí Salvador Estrem.
Salvador Palomar
Els dies 14 i 15 d’abril, un gran nombre de reusencs es va manifestar per carrers i places per donar suport a la proclamació oficial de la Segona República. A la nit del mateix dia 14 es féu també un castell de focs a la plaça de Prim. La manifestació del dia 15, convocada per la Federació Obrera local, d’acord amb el nou consistori republicà, s’inicià al passeig de Mata, resseguí els carrers Ample i de Llovera, féu mig tomb de ravals i arribà a la plaça d’Hèrcules, on aleshores era instal·lat l’Ajuntament. Allí es van fer diversos parlaments i intervingueren l’acalde Evarist Fàbregas i el socialista Josep Mendoza, “en termes vibrants i patriòtics”. A les fotografies, una nena abillada com la República i un aspecte de la manifestació popular al seu pas pel raval de Santa Anna i la plaça de Catalunya (arxiu del CIMIR). El cartell reprodueix el retrat oficial de Francesc Macià, qui després de proclamar la República Catalana el 14 d’abril, va esdevenir poc després el primer president de la Generalitat contemporània (IMMR 13306).
El paisatge és una construcció cultural que neix de la vista de l’entorn, d’una porció d’espai –com defineix el diccionari– caracteritzada per la combinació dinàmica de diferents elements geogràfics. Les consideracions estètiques que es deriven d’aquesta visió es troben estretament vinculades a la percepció –subjectiva i cultural– de les persones, de forma que –més enllà de la interpretació dels seus components– la contemplació d’un paisatge pot aportar sensacions de benestar, de satisfacció o de rebuig, a vegades, contradictòries en el temps.
En el nostre entorn, el paisatge reflecteix el diàleg entre natura i cultura, entre elements naturals i antròpics que interaccionen i, moltes vegades, els indrets que gaudeixen d’un paisatge considerat socialment com a espai natural, no són sinó conseqüència de la secular acció humana. En altres, els elements propis del medi i els arquitectònics, fruit de les necessitats humanes –disposar d’habitatge, de terra apta per al conreu, de comunicació...– es combinen en un conjunt indestriable. Hi ha, doncs, paisatges rurals i urbans, de costa i de muntanya, tots ells matisats o transformats per les condicions ambientals de l’observació, la meteorologia o l’estacionalitat.
En l’art, parlem de paisatge en referència a pintures, dibuixos, fotografies o altres tècniques que representen un indret. La representació artística del paisatge fixa una observació, una interpretació que recrea un lloc segons la percepció de l’autor, amb resultats prou diferents..
Amb l’exposició Paisatges del fons d'art del Museu de Reus, del 25 de febrer al 30 d’abril, a la sala central Museu de Reus (Pl. de la Llibertat). la institució enceta una línia de treball a l’entorn del paisatge, que es desenvoluparà al llarg dels anys 2016 i 2017. La mostra presenta una selecció de les obres del fons d’art incloses dins d’aquesta categoria i apropant-nos a la mirada d'artistes de diferents èpoques i estils sobre llocs reals o imaginats.
Els cartells, com a recurs per anunciar esdeveniments o publicitar productes, esdevenen també eines poderoses per a transmetre idees o convocar les persones a actuar en un determinat sentit. Els cartells de propaganda electoral, que criden els votants a donar suport a una determinada formació o coalició de partits, en són un bon exemple.
Les eleccions generals del 16 de febrer de 1936 constitueixen un exemple paradigmàtic de la divisió de la societat en dos blocs enfrontats: d’una banda, el Front Català d’Ordre –a Espanya, el Frente Nacional– i de l’altra, el Front d’Esquerres –a Espanya, el Frente Popular–, i els cartells reflecteixen amb contundència aquesta confrontació ideològica. A Catalunya i a l’Estat espanyol, van guanyar les esquerres i, mesos després, la revolta militar contra el legítim govern de la República motivà la guerra Civil de 1936-1939.
Són cartells que reivindiquen l’alliberament dels empresonats pels Fets d’Octubre de 1934 o la defensa dels valors republicans i de l’autonomia catalana, des de l’esquerra, o que criden a l’ordre i a aturar el comunisme o la revolució, des de la dreta, amb grafismes explícits i consignes que canviaran de bàndol.
La col·lecció de Maria Montserrat Barenys cedida a l’Institut Municipal de Museus de Reus, aplega cent-cinquanta cartells de la República i de la guerra Civil i fou objecte d’una exposició monogràfica l’any 2007, que va incloure diversos exemplars referents a aquella contesa electoral.
“Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià i Siurana i de les rieres del Camp de Tarragona (2001-2014)” és el títol de l’exposició itinerant que es podrà visitar al Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca fins al 24 de març. La mostra presenta les principals aportacions científiques obtingudes de l’excavació i recerca en diversos jaciments arqueològics localitzats en aquesta àrea geogràfica, que ha assolit l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) als primers catorze anys del segle xxi.
Aquest divendres 15 de gener, a les 19:00 h, es realitzarà l’acte d’inauguració oficial, a càrrec de Josep Maria Vergès, investigador de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i comissari científic de l’exposició. Organitzada per l’IPHES, la mostra ha estat finançada en el marc de les subvencions per a projectes quadriennals de recerca en arqueologia i paleontologia que concedeix el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
L’exposició es podrà veure a la primera planta del Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca (raval de Santa Anna, 59) fins al 24 de març, de dimarts a dissabte, de 10:00 a 14:00 h i de 17:00 a 20:00 h. Romandrà tancada els dilluns i els diumenges.
Materials arqueològics
L’exposició s’ha habilitat al costat de l’exposició permanent de prehistòria i arqueologia, de manera que el públic que visiti la mostra podrà veure tot seguit diversos materials procedents de jaciments inclosos en el projecte de recerca.
“L’objectiu de l’exposició és acostar al públic en general, i més concretament al territori d’abast del projecte, el coneixement sobre aquesta recerca i els resultats obtinguts des del seu inici l’any 2001 fins a l’actualitat”, comenta l’arqueòleg Josep Maria Vergès, comissari científic de la mostra, investigador de l’IPHES i actual coordinador del projecte d’investigació que centra aquesta exhibició didàctica.
La mostra està formada per onze plafons, organitzats en els àmbits temàtics següents: història del projecte de recerca; geomorfologia i geocronologia del territori estudiat; els recursos i el paleoambient; el primer poblament humà; les darreres societats caçadores i recol·lectores; les comunitats agrícoles i ramaderes; l’art moble i els ornaments i l’art rupestre.
A través de textos sintètics i d’imatges seleccionades, es donen a conèixer els principals resultats de catorze anys de treballs arqueològics i científics en aquesta zona i el buit de coneixement que han permès omplir els resultats obtinguts. En aquest temps, “hem pogut saber, per exemple, quina va ser l’evolució del poblament humà en aquesta àrea, en un període que va entre el milió anys i fa 2.500 anys aproximadament”, explica Josep Maria Vergès.
Les diferents cronologies
En aquest context, s’ha registrat quan i a on es documenten els assentaments i grups humans de les diferents cronologies, des dels més antics com el barranc de la Boella (la Canonja i Reus) o la Cansaladeta (la Riba), passant pels grups paleolítics de la cova de les Borres (la Febró), el Molí del Salt (Vimbodí i Poblet), la balma de la Vall (Montblanc) o la Cativera (el Catllar); els neolítics com el Cavet (Cambrils) o la Font Major (l’Espluga de Francolí), i les primeres formes d’urbanisme a l’Era del Castell (el Catllar).
“A més, també s’han documentat els indrets on captaven les matèries primeres per fer les eines, principalment de sílex, com era el paisatge durant la prehistòria i els recursos vegetals que utilitzaven; amb quins ornaments es guarnien i les destacades mostres d'art moble i art rupestre”, comenta Vergès. “També sabem en quin tipus d'hàbitat preferien protegir-se o com era el territori durant la prehistòria, així com pràctiques funeràries que es duien a terme”, afegeix.
“El llenguatge de l’exposició és amè i incorpora recursos com els dibuixos, fotografies, gràfics i mapes”, puntualitza l’arqueòloga Marta Fontanals, membre de la Unitat de Projectes i Transferència de l’IPHES. “En definitiva, la mostra està conceptualitzada per realitzar un recorregut per la prehistòria a través dels descobriments arqueològics més rellevants d’aquest territori realitzats en aquests catorze anys de vigència del projecte”, assenyala.
El projecte “Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià i Siurana i de les rieres del Camp de Tarragona” estructura la recerca en prehistòria que l’IPHES duu a terme a les conques d’aquests corrents fluvials. Durant els catorze anys d’existència d’aquest projecte s’han portat a terme excavacions arqueològiques en un total de catorze jaciments, amb més d’un centenar de treballs científics publicats, així com la realització de diferents accions de socialització del coneixement, d’entre les quals destaca aquesta exposició.
El Museu ha cedit la placa del primer matrimoni civil celebrat a Reus al Museu d'Història de Catalunya per a l'exposició "T'estimo: una història de l'amor i el matrimoni"
L'exposició repassa els principals canvis que s'han donat en el matrimoni i en les maneres d'estimar-se al llarg del temps, des de l'època clàssica fins a l'actualitat.
Un dels costums que caracteritza el temps nadalenc és el fer regals. Entre els adults i per als més petits, amb la intervenció de diversos personatges màgics. La pràctica ve de molt antic i s'explica en la mesura que la nostra festa de Nadal es vincula a celebracions anteriors, on la generositat, però també l'ostentació i també la transgressió de les pautes habituals de conducta formaven part de la celebració.
Segueix-nos a les xarxes socials
