Format en el si de l’Agrupació Fotogràfica de Reus als anys setanta, Llorenç Herrera va desenvolupar una trajectòria fotogràfica marcada especialment pel reportatge. Aquesta mirada, austera i rigorosa, el va portar a documentar durant dècades tradicions populars i realitats humanes de la Terra Alta, la Ribera d’Ebre, el Priorat, el Delta de l’Ebre o les romeries del País Valencià. També va ser testimoni dels esdeveniments de la transició democràtica a Catalunya, fotografiant manifestacions, mobilitzacions obreres o les celebracions de l’Onze de Setembre.

---

Al llarg de la seva trajectòria va participar en nombroses exposicions i publicacions, i va obtenir més d’un centenar de premis en certàmens estatals. Entre d’altres reconeixements, va ser guardonat en dues ocasions amb el Premi Ciutat de Reus de Fotografia Artística – Medalla Gaudí. La seva obra també va formar part de projectes editorials i portafolis impulsats per l’Agrupació Fotogràfica de Reus, així com d’exposicions i iniciatives que van portar la fotografia del nostre territori a diversos països d’Europa i a Amèrica Llatina.

Més enllà de la seva obra, Llorenç Herrera era una persona que estimava profundament la fotografia i tot allò que l’envolta. En els darrers anys havia dedicat moltes hores a reunir una gran col·lecció d’objectes relacionats amb la història de la fotografia: càmeres, lents, negatius de diferents formats, llibres i fotografies que estudiava i classificava amb paciència i curiositat.

Per a nosaltres, al Centre de la Imatge, el Llorenç era també algú molt proper. Venia sovint a veure’ns i cada visita era una petita lliçó. Parlàvem de fotografia, de càmeres, de procediments de positivat o de qualsevol detall tècnic que sempre coneixia amb precisió. Quan li demanàvem un consell o un aclariment, sempre el tenia. I si necessitàvem una peça per a un taller o per a una exposició, no només ens la deixava, sinó que sovint ens en proposava alguna altra que s’hi ajustava encara millor.

Aquelles converses també estaven plenes de projectes i idees. Amb el seu entusiasme incansable ens havia posat la mel als llavis amb diverses propostes d’exposicions que estàvem començant a treballar de cara a un futur proper.

Fa poques setmanes encara ens va obrir les portes de casa seva per mostrar-nos la seva col·lecció. Aquell dia vam poder veure de prop el fruit de tota una vida dedicada a la fotografia. D’aquella visita també en va sortir un petit tresor fotogràfic que avui es pot veure exposat al nou Museu de Reus – Llibertat.

La seva pèrdua ens deixa un buit molt gran.

Gràcies, Llorenç.

Àlex Cervelló Salvadó

Pep Torrents Alberich