Exposició sobre el patrimoni festiu de la ciutat, és oberta a visites des del 2009, al Museu de Reus (plaça de la Llibertat)
Aquesta exposició vol fer viure i sentir les festes majors reusenques, més enllà dels dies de la seva celebració, al mateix temps que vol donar a conèixer els trets bàsics de la seva història, els seus components i els costums que en formen part.

L'exposició vol apropar els visitants a la festa amb tots els sentits: des de la recreació visual –amb prop de 200 fotografies, documentals de diferents èpoques i una recreació digital de la plaça del Mercadal, a la sonoritat de la festa, farcida de tonades tradicionals, sons i esclats pirotècnics. Vol donar a conèixer la gastronomia vinculada a les festes majors i possibilita al visitant tocar simbòlicament la festa, en un recorregut obert pels diferents àmbits de l'exposició, que no s'han de seguir necessàriament en un ordre determinat.

Ara toca festa  parla de la tradició de Sant Pere i la Mare de Déu de Misericòrdia com a patrons de la vila, la història de les festes i les solemnitats de caire religiòs o cívic que la ciutat celebrava. També dels actes –el foc de Sant Joan, el pregó, les completes, el migdia del 29 de juny, l'ofici, la professó de Sant Pere, l'Aplec Baix Camp, el correfoc o l'anada del seguici festiu al santuari de Misericòrdia. dels elements que la composen: els Gegants, els Nanos, la Mulassa, l'Àliga, els castells, els balls –de Bastons, de Prims, de Gitanes, de Mossèn Joan de Vic, de Cercolets,de Cavalets, de Galeres, de Valencians...– el Ball de Diables, el Carrasclet, el Drac, el Lleó, la Víbria, el Basilisc, el canó... Es mostra la bandera antiga de la ciutat, o alguns exemples de les medalles que lluien els regidors a la professó als segles XIX i XX, així com una selecció de programes i cartells de diverses èpoques.

Entre les peces que es poden veure a l'exposició hi ha una selecció dels mascles emprats per a muntar la Tronada en els segles XIX i XX, amb alguns estris emprats pels artesans pirotècnics per a la seva prepració. Destaquen especialment els gegants de Reus –vitxets, moros i indis– bastits al tombant dels segles XVIII i XIX, amb les estructures de fusta i els vestits més antics que es conserven. Amb motiu de la restauració que s'ha fet de les peces s'han fet visibles els ulls de vidre originals d'aquest gegants. També es poden veure els nanos originals de l'artista reusenc Modest Gené. Aquestes peces, que inspiren els nanos actuals, van ser fets el 1947 i substituïts posteriorment, a causa del seu pes, per les parelles actuals, fetes per David Constantí, el 1969. A l'exposició es poden veure vestits antics del ball de diables, algun de més de cent-cinquanta anys d'antigüetat i maces velles emprades a les festes.
 

«Coses de Reus. Un viatge de la vila a la ciutat» és una exposició que ocupa la sala central Museu de Reus (espai de la plaça de la Llibertat), renovant-se periòdicament, amb  canvis i incorporació de peces del fons històric i etnogràfic del museu.

Es tracta d'un viatge amè i històric pel passat de la ciutat de Reus i com aquesta s'ha configurat físicament, no només en el desenvolupament urbà (muralles i eines d'accés als recursos naturals) sinó en diferents àmbits com el mercat i el comerç, l'oci, la sanitat, les fonts d'energia i la producció industrial. Tot fent referència a alguns dels edificis més representatius de la ciutat i d'altres que ja han desaparegut.

La mostra de peces vol ser una miscel·lània que engresqui el visitant i el faci partícip del redescobriment de la ciutat a través de l'exposició del Museu, una exposició que compta amb un nombre considerable d'elements que habitualment es conserven a les sales de reserva: productes com pedres d'antics edificis o monuments, estris de la vida quotidiana que ajuden a comprendre l'estil de vida de l'època, imatges que permeten il·lustrar el modus vivendi de fa anys, dovelles amb escuts d'edificis emblemàtics, la primera pedra del canal de Reus a Salou, el Jueu del Raval original, atuells de terrissa i un llarg etcètera. «Coses de Reus» vol ser un primer cop d’ull que motivi a aprofundir en el coneixement de la ciutat de Reus i la seva història. En aquest sentit, l’exposició comptarà amb un programa de visites guiades, tallers i altres activitats complementàries.

Aquesta exposició de llarga durada, juntament amb les sales permanents dedicades a l'art gòtic i a la sala d'artistes reusencs, a més de les etnogràfiques i "Ara toca festa", configuren una oferta atractiva per a la ciutadania reusenca i els visitants de fora vila que vulguin descobrir el passat i com s'ha configurat la ciutat fins als nostres dies.
 

L’escriptor francès Paul Valéry quan va dir que «Les tres grans creacions humanes són el dibuix, la poesia i les matemàtiques» va posar de relleu la importància de la tècnica del dibuix. El dibuix és el llenguatge universal per excel·lència perquè té la capacitat de transmetre les idees gràficament de manera que siguin comprensibles per a tothom. La seva simplicitat tecnològica (un simple fragment de carbó entre els dits) i la seva senzillesa en l’execució, fa que sigui una eina idònea per poder seguir la velocitat amb què el cervell genera idees i així poder-les capturar. El dibuix té l’habilitat de representar conceptes complexos d’una manera fàcil de veure i entendre, i en aquest sentit esdevé el millor traductor del pensament. No en va, un científic com Albert Eistein va dir que «Si no ho puc dibuixar és que no ho entenc».

Les primeres idees expressades amb dibuixos són les que els primers humans van pintar en parets i balmes durant la prehistòria. El dibuix va continuar sent clau en el conjunt de civilitzacions, des de l’Antiga Xina fins a la cultura clàssica, passant per Mesopotàmia o l’Antic Egipte, com a eina per definir els seus cànons estètics. Aquesta funció no va deixar mai d’exercir-la. Fins a l’edat mitjana, però, sempre com a tècnica subsidària de les arts considerades de primer rang, com són la pintura i l’escultura. Malgrat que no deixarà mai de ser una part essencial en el disseny i en el procés d’elaboració d’obres d’art en d’altres tècniques, a partir del Renaixament, el dibuix ,adquirirà autonomia pròpia i esdevindrà una especialitat artística valorada per ella mateixa. Tècnicament evolucionà fins a assolir la capacitat de representar la realitat de tres dimessions i amb tots els seus matissos sobre un pla bidimensional que és el paper.

El dibuix artístic constitueix el recurs intel·lectual bàsic per a l'expressió gràfica del pensament visual i intervé en el medi cultural tant per transmetre coneixements com per contribuir a crear-ne. Hi ha tècniques com la fotgrafia que en certs àmbits ha pogut substituir al dibuix, però quan es tracta de concebre allo que encara no existeix, la mà que crea imatges encara és insubstituïble. En aquest sentit, el dibuix ha sigut sempre un instrument científic imprescindible i un mitjà d’expressió artística.

L’exposició «Negre sobre blanc. Col·lecció de dibuixos del Museu de Reus» mostra una part -200 dibuixos- de la important col·lecció que conserva el Museu -més de mil. L’exposició fa un recorregut pels diversos contextos en els quals el dibuix ha estat una eina imprescindible.

Un primer àmbit ens introdueix en el context en el qual el dibuix ha estat clau perquè l’artista pogués dominar les formes del cos humà. La figura humana sempre s’ha percebut com un símbol. En la majoria de tradicions, des de les més primitives, se’l descriu com la sintesi del món. Així doncs, com a tal, el cos humà i la seva representació ha esdevingut un dels eixos fonamentals de la creació artísitca. És per aquest motiu que als artistes els ha calgut coneixe’l i dominar-ne el seu dibuix fins a interioritzar-lo. El seu domini a través d’aquesta tècnica ha estat fonamental en la formació artísitca. El retrat també s’ha beneficiat de la imediatesa d’aquesta tècnica i ha facilitat a l’artista poder transmetres amb fidelitat la psicologia del personatge.
 

Dibuixar és la manera de plasmar una idea, és projectar o dissenyar gràficament. És per això que el dibuix sempre ha sigut una eina fonamental en l’origen de la producció d’obres amb qualsevol de les tècniques de les arts plàstiques. Tot procés creatiu que hi ha al darrere de qualsevol pintura o escultura, s’ha iniciat i ha evolucionat, de la mà del seu autor, sobre un paper. Això ha fet que durant molt de temps el dibuix fos considerat una tècnica subsidiària de les anomenades arts majors.

Tant en arquitectura com en el disseny el dibuix té un paper fonamental en els processos creatius d’aquestes dues especialitats. És a través del dibuix es defineix i es fixa la idea, i també és a través del dibuix que se la fa evolucionar. Tal i com entenem l’arquitectura i el disseny, ambdues han tingut en el dibuix un instrument tan essencial com la mateixa construcció.

El conjunt de la col·lecció del Museu és molt diversa i és una mostra de les diferents funcions i usos que ha tingut aquesta tècnica al llarg de la nostra història recent i per part dels nostres artistes i artesants. Acadèmies, dissenys, traces arquitectòniques, esbosos, retrats, paisatges, marines ... d’artistes de la talla de Marià Fortuny, Josep Tapiró, Baldomer Galofre, Antoni Gaudí, Hortensi Güell, Ramon Casas, Tomàs Bergadà, Joan Rebull, Modest Gené o Ramon Ferran, entre d’altres.

Marc Ferran