La celebració del 175è aniversari del naixement del pintor ha estat una oportunitat immillorable per organitzar una exposició amb algunes de les creacions que el portaren

a la fama universal. La mostra, que ha estat organitzada pel Museu de Reus i el Museu Nacional d’Art de Catalunya, reuneix obres de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant

Jordi, del Museu de Montserrat, del Museu d’Art i Història de Reus, de col·leccions particulars i, sobretot, del Museu Nacional d’Art de Catalunya, que ha aportat les obres més emblemàtiques de l’artista. Produccions tan representatives com El col·leccionista d’estampes, La vicaria, Il contino o Platja africana han deixat provisionalment la seva residència del Palau Nacional de Montjuïc per poder ser contemplades a la ciutat de naixement del pintor.

La publicació objecte d’aquest preàmbul és el testimoni bibliogràfic de l’exposició, atès que reprodueix i documenta les obres que hi han pres part. Així mateix, aplega un seguit d’estudis de reconeguts especialistes que tracten dels diversos aspectes de l’aportació del pintor reusenc a l’art del seu temps. Encapçala la publicació el text d’Albert Arnavat que versa sobre la construcció del mite fortunyà a Reus i a Catalunya. Segueixen els dos articles dels comissaris sobre l’èxit i la significació de la producció pictòrica de gènere divuitesc i orientalista en el context de la pintura europea. A continuació Santiago Alcolea analitza en profunditat els aspectes pictòrics i formals més innovadors de l’estil del reusenc. Finalment, Carles González i Montserrat Martí fan un documentat assaig biogràfic i una semblança de l’artista en el context romà del vuitcents. Complementa i tanca la publicació una detallada cronologia i una amplia bibliografia sobre el pintor elaborades per Elisa Grilli di Cortona.

L’univers fotogràfic de Borràs, Prunera i Cuadrada, el Trípode, omple la sala gran del Museu Salvador Vilaseca. Aquests tres reusencs inseparables van convertir la seva afició per la fotografia en una manera de viure. Tècnica i innovació, amb l’objectiu d’assolir la fotografia perfecta, al servei d’una mirada documental i etnogràfica de la primera meitat del segle XX al territori.

Proposem una nova mirada a través de les correspondències entre pintors i fotògrafs, tot establint un diàleg entre l’impressionisme i la fotografia i cercant analogies i afinitats en ambdós sentits. Un treball de contraposició d’imatges per a mostrar el contacte i la influència de la pintura en la fotografia, des dels enquadraments i la composició fins als plans, el punt de vista o la temàtica.

Els fotògrafs Eduard Borràs, Manuel Cuadrada i Josep Prunera van estar clarament influenciats pel pictorialisme. En els seus laboratoris assajaven i creaven tècniques i efectes com la cianotípia, el carbó directe, la goma bicromada, el bromoli o l’efecte flou –que era un sistema per a desenfocar les imatges– amb l’objectiu d’acostar-se a la pintura. Tots tres realitzaven una selecció molt cuidada de la temàtica de les seves obres, entre les quals destacaven els paisatges i també predominaven els retrats.

En la segona part de l’exposició mostrem una selecció de l’obra d’aquest col·lectiu, format per Eduard Borràs Sotorra, Manuel Cuadrada Gibert i Josep Prunera Sedó. «El Trípode» va ser un grup molt compromès i il·lustrat, que va sorgir al començament del segle XX, i que va practicar una fotografia molt avançada per a la seva època. Van ser capaços de potenciar la fotografia reusenca i es van convertir en els mestres de les futures generacions de fotògrafs.