Un equipament cultural obert a la ciutat
Mostra permanent d'arqueologia
Afluència creixent
Imatges i testimonis per a una fototeca
Els magatzems d'un museu
Damunt l'aigua - Fotosport 94
Objectes de col·lecció
Mostrar el Museu
El fons passa a primera línia
CAP A L'AMPLIACIÓ DE CAL MASSÓ
UN TIMIATÈRION PROCEDENT DEL BORDISSAL (CAMARLES)
ANEM A CREUAR L'EBRE!
EL RACÓ D'ÒSCAR SUBIRATS
IBERS. LA NOSTRA CIVILITZACIÓ ABANS DE ROMA
APROXIMACIÓ A LA CULTURA IBÈRICA / ELS IBERS AL BAIX CAMP
LA CIUTADELLA DE CALAFELL, UN CENTRE PIONER EN LA RECERCA I LA DIDÀUICA
VII BIENNAL INTERNACIONAL DE FOTOGRAFIA XLVI MEDALLA GAUDi
MEMORIMAGE: PALMARÈS FESTIVAL 2007
EL CIMIR ORGANITZA UNA EXPOSICIÓ SOBRE ELS TALLERS EXPERIMENTALS
EL MUSEU DE REUS, BOMBARDEJAT (1938)
RESSENYES
G@T IT! THE EUROPEAN FEELING
ENTREVISTA: JORDI XIMENO
BREUS - AGENDA
«Després de la Guerra» és el catàleg de l'exposició homònima que ens apropa a diferents aspectes de la vida quotidiana sota el primer franquisme, en el període que abasta des de l’ocupació de la ciutat de Reus per part de les tropes mal anomenades nacionals, el 15 de gener de 1939, fins al final de la dècada dels cinquanta.
Els continguts de l’exposició i del catàleg sorgeixen, en bona part, de la memòria personal, oral i escrita, a partir dels records dels protagonistes del moment. En aquest sentit, empra tant cites del pensament de Francisco Franco que contrasten amb els testimonis de persones de Reus i d’altres poblacions. L’exposició recrea, així, situacions comunes d’un passat ben present en la memòria i dóna veu a persones poc o gens conegudes, però que són representatives de la situació viscuda, tant pel que fa a la repressió que es va patir, a diversos nivells, com a la subsistència quotidiana, la penúria econòmica, l’escola, l’art o la resistència cultural i política.
Un Museu cap al futur
Un museu d'acord amb el seu temps i espai
Primavera fotogràfica
Objectes de Prim a Terrassa
Entrada de peces al MCSV
Un treball d'inventari patrimonial e l'entorn de la Setmana Santa
Exposicions d'art:
Molts cops, quan es fa referència a la cultura popular i tradicional, com a conjunt de formes de vida i pràctiques, llegat del passat, alhora que vigents en l’actualitat, ens centrem en la festa.
La festa és una manifestació cultura col·lectiva i oberta on tota comunitat es reconeix a ella mateixa i, alhora, es mostra als altres. La festa condensa actituds, expressa creences i mostra emocions. La festa és un temps de treball no productiu, d’esforç compartit i adreçat a l’experiència comuna. És referent d’identitat.
La festa genera imatges espectaculars però alhora propicia instants únics que reflecteixen la seva diversitat en la vivència de cada persona. La fotografia fixa un moment de la festa però transmet sensacions que permeten intuir experiències viscudes o contextos més amplis.
El Concurs Biennal de Fotografia de Cultura Popular i Tradicional Catalana fou impulsat, a partir de l’any 2000, per la Federació Catalana de Fotografia, amb el suport del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana –en l’actualitat, Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme– i l’exposició que presenta ara el Museu de Reus és una selecció de les fotografies presentades a la Biennal entre els anys 2000 i 2008.
La dansa i la imatgeria, les construccions humanes, els guarniments efímers, la música, el foc o la pirotècnia formen part del nostre univers festiu. També, però, els oficis i les formes de treball artesà, antany quotidianes i avui desplaçades per altres tecnologies, són mostrades, molts cops en context de festa, com a exemple i record d’una herència cultural.
La Fototeca i la Cinemateca:
El Centre de la Imatge Mas Iglesias compta amb una important col·lecció de fotografies i d’imatges en moviment que reflecteixen i documenten la història de la ciutat de Reus i la seva zona d’influència. Amb un fons de 800.000 fotografies, més de 1.000 autors i més de 5.000 filmacions, esdevé una eina imprescindible per a conèixer la història del sud de Catalunya.
Els nostres fons, fonamentalment, procedeixen de:
Els fons del CIMIR estan compostos de dues tipologies diferents. D’una banda, la mera fotografia –que són la majoria i guarden un gran valor documental– i, de l’altra, l’obra fotogràfica.
Mera fotografia:
Pel que fa als autors, els de procedència local, nascuts o que van desenvolupar la seva activitat a Reus, són els predominats. Entre els més rellevants destaquem:
L’àmbit geogràfic que predomina és la ciutat de Reus i les comarques properes al Baix Camp, especialment –en les fotografies de paisatge– les muntanyes de Prades i la serra de Montsant, Salou, Cambrils, Poblet, etc.
Al quadre s’observa la distribució geogràfica dels fons:
60,84%
29,30%
4,50%
2,37%
2,11%
0,83%
Pel que fa a la cronologia, les imatges es podrien datar des del final del segle XIX fins a l’actualitat, tot predominant les realitzades entre els anys 1925 i 1975.
Pel que fa als continguts, n’hi ha de diversos, com s’aprecia en el següent quadre:
24%
23%
19%
9%
7%
5%
5%
5%
2%
1%
Fotografia artística:
Les fotografies dipositades al CIMIR ens han arribat amb part dels fons de l'Agrupació Fotogràfica de Reus (AFR) i de la Fototeca Municipal.
L’any 1947, l’Ajuntament de Reus va crear la Medalla Gaudí, que era un concurs de fotografia de caràcter nacional. Amb els anys, es va desprestigiar una mica, però l’AFR es va dedicar a prestigiar-lo de nou, posteriorment.
A la dècada de 1980, l’AFR va començar una època d’esplendor, de consolidació i d’afirmació de la seva personalitat. A poc a poc, va aconseguir un lloc en l’àmbit nacional i internacional, sobretot a Europa i –principalment– als països de l’est, com Letònia (Riga), Polònia (Cracòvia) i l’antiga Unió Soviètica (Moscou). Cal remarcar, i que serveixi com una petita mostra del nivell que va assolir l’AFR en aquesta etapa, que el llavors president, Josep Maria Ribas Prous, va guanyar els anys 1978-1980 el Gran Premi Mundial de Fotografia del diari Pravda de Moscou, que publicava les seves fotografies des de 1967 ininterrompudament, i fou distingit amb el Diploma d’Honor del mateix diari el 1976. Així mateix, Ribas va guanyar la Medalla d’Or de la Federació Internacional de l’Art Fotogràfic en el 13è Congrés Biennal de Heidenheim (Alemanya).
També durant aquests anys, concretament l’any 1987, l’AFR, sempre amb el seu estil innovador, juntament amb l’Ajuntament van canviar el vell concepte de saló fotogràfic. La Medalla Gaudí va ser revisada i va passar a ser una convocatòria sense premis, amb només una admissió de treballs, que primer s’inclourien als fons de l’AFR i que després passarien al Museu en concepte d’obra d’art d’autor contemporani en l’àmbit de tot l’estat Espanyol.
Les imatges en moviment que integren el fons del CIMIR engloben temàtica diversa de caire familiar i festiu. Unes 5.000 filmacions, realitzades per un centenar de donants, mostren des d’alguns dels actes celebrats a la ciutat, ja siguin efemèrides puntuals, ja festivitats locals, viatges, vacances, celebracions familiars o actes quotidians.
Segueix-nos a les xarxes socials
