Marc Ferran Sans
Entre el fons patrimonial que es conserva al Museu de Reus hi ha un col·lecció especialment interessant que, tot i ser apreciada pels amants de la numismàtica, no és prou coneguda pel públic en general. Es tracta de la col·lecció de quaranta-tres monedes de plata i de coure que va batre, entre el 1809 i 1814, la Seca del Principat de Catalunya. Aquesta valuosíssima col·lecció es va poder adquirir l’any 2002 a l’enyorat Estanis Pedrola, col·leccionista i col·laborador del Museu, i d’aquesta manera va passar a fer part del patrimoni de la ciutat. La importància d’aquest conjunt radica no només en el seu valor material, fruit de la seva raresa, sinó –i sobretot– en què aquestes monedes van ser encunyades per la Seca de Catalunya quan era ubicada a Reus, els anys 1809 i 1810.
El total de la col·lecció consta de vint-i-dues monedes de plata i vint-i-una de coure. Els valors de les d’argent van dels vuit rals al mig ral i van ser batudes entre els anys 1809 i 1814. Les de coure tenen valors de sis quartos a un xavo o mig quarto i van ser encunyades entre els anys 1810 i 1815. Per bé que tota la col·lecció ja és excepcional per ella mateixa, per al Museu tenen un especial interès les tres monedes de plata de vuit rals (dues de l’any 1809 i una del 1810) i les dues, també d’argent, de quatre rals (1809) que van ser encunyades a la nostra ciutat. A la col·lecció s’hi va afegir un document interessantíssim, també transmès per l’Estanis Pedrola, que fou redactat pel director de la Seca de Catalunya, Joan Amat, i que s’intitula Balances ó estados demostrativos de las cuentas de la casa de moneda de Cataluña.
Podeu llegir l'article sencer en format pdf:
Segueix-nos a les xarxes socials
