Ajuntament de Reus
bank-phrom
14/08/2014

Redefinir el museu sense complexos

plat1627reus

bank-phrom
12/08/2014

La figura de l'àliga, protagonista d'una exposició

plat1627reus

bank-phrom
06/08/2014

Contrastos vora el mar

plat1627reus

bank-phrom
20/03/2014

La plaqueta gravada de Sant Gegori (Falset)

plat1627reus

Fortuny, geni universal

Targeta postal sobre l’obra Odalisca del pintor Marià Fortuny Marsal (Reus 1838 - Roma 1874) pintada al 1861

Fortuny, geni universal

A veure on surt

Pintor, dibuixant i gravador, Marià Fortuny Marsal és un dels reusencs més universals i les seves obres són admirades en museus i col·leccions d’arreu del planeta. Com ara el Museu de Reus, que conserva prop de 300 dibuixos, una trentena de gravats, diverses pintures i part de la seva documentació personal.

L'univers de Marià Fortuny i Marsal

Submergiu-vos en la vida i l'obra d'un dels grans mestres de la pintura catalana i universal del segle XIX. Nascut a Reus el 1838, Marià Fortuny va captivar el món amb el seu domini absolut de la llum, el color i un detallisme virtuós que va marcar una època. Des de la seva formació inicial fins a la seva consagració internacional a Roma, París i Venècia, la seva carrera va ser tan curta com fulgurant, deixant una empremta inesborrable en la història de l'art.

Aquest espai web neix amb la voluntat de retre homenatge al seu llegat a través d'un recorregut complet per la seva trajectòria. Aquí podreu descobrir la seva biografia des dels orígens humils fins a l'èxit europeu, explorar una galeria amb les seves obres més emblemàtiques —com les teles inspirades en el seu viatge al Marroc— i endinsar-vos en els secrets d'una tècnica única basada en el traç ràpid i el virtuosisme de l'aquarel·la. Al mateix temps, reivindiquem el vincle indestructible de l'artista amb la seva ciutat natal, on encara es conserva viva la seva memòria. Us convidem a iniciar un viatge visual i històric per redescobrir el geni que va fer de la pintura un autèntic espectacle de llum.

Cronologia

  • 1838
  • 1847
    1847-1849
  • 1852
  • 1853
  • 1854
  • 1857
  • 1858
  • 1860
  • 1861
  • 1862
    1862-1864
  • 1866
  • 1868
  • 1870
    1870-1871
  • 1872
  • 1873
  • 1874

1838 -

Maria Fortuny neix a Reus, l' 11 de juny; és el primer dels quatre fills de Maria Fortuny Blay, d'ofici fuster, i de Teresa Marsal Serra.

1847 - 1847-1849

Assisteix a classes de dibuix i pintura de Simeó Fort i de Domenec Soberano. A la mort dels pares (1849), queda sota la tutela de l'avi patern, que es dedicava al modelatge de figures i a qui l'artista ajuda a pintar de ben petit

1852 -

Es trasllada a Barcelona amb el seu avi. Col-labora al taller de Domènec Talarn i il·lumina fotografíes per subsistir.

1853 -

Talarn aconsegueix que uns capellans paguin a Fortuny una pensió mensual procedent d'un fons de beneficencia. Ingressa a l'Escola de Belles Arts, on és alumne de Claudi Lorenzale, Pau Mila i Fontanals i Lluís Rigault.

1854 -

Surt de Barcelona a causa d'una epidemia de calera i passa una temporada a prop de Reus, a Santa Coloma de Queralt i a Berga. En una estada posterior, pinta a Reus El Dr. Alberich visitant un malat de còlera.

1857 -

Il·lustra la traducció de la novel·la El mandigo hipócrita de Dumas, impresa a Barcelona. La Diputació de Barcelona li concedeix per unanimitat del jurat una pensió de dos anys a Roma, per la pintura Ramon Berenguer III clavant l'ensenya a la torre del castell de Fas.

1858 -

Es trasllada a Roma, on s'instal·la provisionalment a Via del Babuino i més tard en una habitació del Palazzo Gorgi. Coneix el pintor italià Attilio Simonetti i estudia la figura humana a l'Accademia Giggi.

1860 -

Esclata la Guerra d'Africa (1859-1860) i la Diputació de Barcelona li encarrega de pintar escenes de la campanya militar. Allí es troba amb el general Joan Prim, pinta obres bèl·liques, com La Batalla de Tetuan i la Batalla de Wad-Ras, i queda seduït per la llum i l'exotisme del Marroc. Visita Madrid i freqüenta el Museu del Prado, on coneix el seu futur sogre Federico de Madrazo.

1861 -

Realiza Tànger, el seu primer gravat artístic

1862 - 1862-1864

Pinta L'odalisca i la tramet a la Diputació de Barcelona. El mes de setembre 1862 va a Marroc, on restara dos mesos. Viatja per Europa i visita els museus més importants. Organitza alguna exposició de gran èxit. Rep un encàrrec del marxant Adolphe Goupil.

1866 -

Viatja a París, on coneix Martín Rico i Eduardo Zamacois. En una llarga estada a Madrid, coneix Cecilia de Madraza, amb la qual es casara el 1867. Fa els primers esbós de La Vicaria (1870), un dels quadres que el farà internacionalment conegut, i que suposadament és inspirat en la vicaria de la parroquia de Madrid.

1868 -

Viatja a Sevilla, acompanyat per Raimundo de Madrazo, i li pinta diverses obres sobre els curses de braus. Fa una estada a Florencia. Neix la seva filla Maria Lluïsa.

1870 - 1870-1871

Es trasllada a París, on exposa La Vicaria a la galeria de Goupil. Després va a Sevilla i també passa un temps a Granada. Les seves obres obtenen un gran èxit. Neix el seu fill Maria, que serà un notable pintor, escenògraf i dissenyador. Fortuny renuncia a acabar La Batalla de Tetuan i retorna els diners a la Diputació de Barcelona. El pintor deixa Barcelona i es trasllada a Madrid.

1872 -

Torna a Roma. Fa estades a París i a Londres. Mostra interès en abandonar la pintura d'encàrrec. Viatja una última vegada a Tànger, amb Josep Tapiró.

1873 -

L'abril fa un viatge a Nàpols amb Cecilia Madraza i amb Martín Rico i la seva dona. Visiten Pompeia, Herculà i l'illa de Capri. Pel novembre torna a ser a Roma i trasllada la seva residencia a la Villa Martinori, de la Via Flaminia.

1874 -

El maig decideix trencar el seu compromís amb Goupil. Passa l'estiu a Nàpols i lloga una casa a Portici, lloc de trabada d'artistes. A la tardar, quan era treballant al seu estudi de Roma, una hemorragia li va a causar la mort, el 21 de novembre. Va ser enterrat al cementiri monumental del Verano, a Roma.

Fortuny

Documental realitzat per Jordi Vall Ciré i Rafael Saludes Rams amb la col·laboració amb Jordi Llaberia Escuté. Aquest film de 20 minuts aproximadament és un documental biogràfic sobre la vida i l'obra del pintor reusenc Maria Fortuny, on es mostren els escenaris de la seva vida, la seva obra i recreacions de passatges de la seva vida.
Presentada al Concurs Provincial de 1974 acaba classificada, en 3r lloc, entre els documentals, però obté el premi especial al millor film sobre l'any Fortuny, el premi a la millor sonorització i el premi Ciutat de Reus al millor film local. Constituint-se en el film més premiat de l'obra de Rafael Saludes i Jordi Vall. A més participaria en els concursos amateurs de Montblanc de 1975, el nacional de Cambrils de 1976 i el nacional de Torredembarra de 1976.

Màscara mortuòria del genial artista reusenc, Marià Fortuny Marsal. Feta en bronze a partir del motlle que el seu amic i escultor Jeroni Suñol va treure-li just després de morir a Roma el 21 de novembre de 1874.

 

El silencio de otros, d’Almudena Carracedo i Robert Bahar (2018), revela la lluita de les víctimes del franquisme per obtenir veritat, justícia i reparació dècades després de la dictadura. Filmat al llarg de sis anys, el documental acompanya els protagonistes de l’anomenada Querella Argentina i construeix un poderós exercici de memòria històrica. Guanyador del Premi Goya al Millor Documental i del Premi del Públic de la secció Panorama de la Berlinale, s’ha convertit en una de les obres documentals espanyoles més reconegudes internacionalment.

 

Searching for Sugar Man, de Malik Bendjelloul (2012), narra la increïble història de Sixto Rodríguez, un músic nord-americà desconegut al seu país que es va convertir, sense saber-ho, en una autèntica llegenda a Sud-àfrica. A mig camí entre la investigació periodística i el relat musical, el film reconstrueix una història fascinant sobre el talent, l’oblit i la redempció. La pel·lícula va obtenir l’Oscar al Millor Documental l’any 2013 i també va ser guardonada amb el BAFTA i el Premi Especial del Jurat del Festival de Sundance.

The Queen, de Stephen Frears (2006), ofereix una mirada penetrant als dies posteriors a la mort de la princesa Diana i a la complexa relació entre la monarquia britànica i l’opinió pública. Amb una interpretació extraordinària d’Helen Mirren en el paper d’Elisabet II, el film explora les tensions entre tradició i modernitat en un moment clau
de la història recent del Regne Unit. Estrenada al Festival de Venècia, la pel·lícula va rebre sis nominacions als Oscars i va valer a Helen Mirren l’estatueta a la Millor Actriu.

Diego Maradona, d’Asif Kapadia (2019), un retrat vibrant i complex d’una de les figures més icòniques de la història de l’esport. Construït a partir de centenars d’hores de material d’arxiu inèdit, el documental se centra especialment en els anys del futbolista argentí al Nàpols, mostrant tant la seva genialitat esportiva com les contradiccions de la seva vida personal. El film va participar en la Secció Oficial del Festival de Cannes i confirma Kapadia com un dels grans documentalistes contemporanis després dels èxits de Senna i Amy.

 

Memorimage d'Estiu

Imatge gràfica del cartell

Memorimage d'Estiu

Memorimage – Festival Internacional de Cinema de Reus

El Memorimage – Festival Internacional de Cinema de Reus torna amb la seva quarta edició d’estiu, que proposarà cinc nits de cinema a la fresca gratuït cada dijous de juliol a la plaça del Centre de la Imatge Mas Iglesias (CIMIR). Les pel·lícules Flores para Antonio (2 de juliol), El silencio de otros (9 de juliol), Searching for Sugar Man (16 de juliol), The Queen (23 de juliol) i Diego Maradona (30 de juliol) conformen una edició que té l’objectiu d’apropar a la ciutadania alguns dels documentals i films biogràfics més destacats dels darrers anys, tots ells amb una presència significativa d’imatges d’arxiu.
La programació d’enguany posa el focus en personatges i relats que formen part de la memòria col·lectiva contemporània: els músics Antonio Flores i Sixto Rodríguez; el futbolista Diego Maradona o la reina Elisabet II són figures que han transcendit la seva experiència individual per convertir-se en icones culturals i socials, mentre que El silencio de otros reivindica la memòria de les víctimes del franquisme i la seva lluita per la justícia. A través d’imatges d’arxiu, testimonis i materials documentals, les projeccions conviden a reflexionar sobre la construcció dels relats públics, la persistència del record i la relació entre història i present.

Flores para Antonio, d’Elena Molina i Isaki Lacuesta (2025), un emotiu retrat del músic Antonio Flores construït a partir de materials familiars inèdits, enregistraments domèstics i testimonis dels seus familiars i amics més propers. Amb la participació destacada de la seva filla, Alba Flores, el documental ofereix una mirada íntima sobre el llegat artístic i personal d’una de les figures més estimades de la música espanyola. La pel·lícula ha estat reconeguda amb el Premi Forqué al Millor Documental i ha estat presentada en diversos festivals especialitzats en cinema documental.

 


El silencio de otros, d’Almudena Carracedo i Robert Bahar (2018), revela la lluita de les víctimes del franquisme per obtenir veritat, justícia i reparació dècades després de la dictadura. Filmat al llarg de sis anys, el documental acompanya els protagonistes de l’anomenada Querella Argentina i construeix un poderós exercici de memòria històrica. Guanyador del Premi Goya al Millor Documental i del Premi del Públic de la secció Panorama de la Berlinale, s’ha convertit en una de les obres documentals espanyoles més reconegudes internacionalment.

 

Searching for Sugar Man, de Malik Bendjelloul (2012), narra la increïble història de Sixto Rodríguez, un músic nord-americà desconegut al seu país que es va convertir, sense saber-ho, en una autèntica llegenda a Sud-àfrica. A mig camí entre la investigació periodística i el relat musical, el film reconstrueix una història fascinant sobre el talent, l’oblit i la redempció. La pel·lícula va obtenir l’Oscar al Millor Documental l’any 2013 i també va ser guardonada amb el BAFTA i el Premi Especial del Jurat del Festival de Sundance.

 

The Queen, de Stephen Frears (2006), ofereix una mirada penetrant als dies posteriors a la mort de la princesa Diana i a la complexa relació entre la monarquia britànica i l’opinió pública. Amb una interpretació extraordinària d’Helen Mirren en el paper d’Elisabet II, el film explora les tensions entre tradició i modernitat en un moment clau
de la història recent del Regne Unit. Estrenada al Festival de Venècia, la pel·lícula va rebre sis nominacions als Oscars i va valer a Helen Mirren l’estatueta a la Millor Actriu.

 

Diego Maradona, d’Asif Kapadia (2019), un retrat vibrant i complex d’una de les figures més icòniques de la història de l’esport. Construït a partir de centenars d’hores de material d’arxiu inèdit, el documental se centra especialment en els anys del futbolista argentí al Nàpols, mostrant tant la seva genialitat esportiva com les contradiccions de la seva vida personal. El film va participar en la Secció Oficial del Festival de Cannes i confirma Kapadia com un dels grans documentalistes contemporanis després dels èxits de Senna i Amy.

 

 

Memorimage d'estiu

Memorimage d'Estiu

Imatge gràfica del cartell

Memorimage d'Estiu

Memorimage – Festival Internacional de Cinema de Reus

El Memorimage – Festival Internacional de Cinema de Reus torna amb la seva quarta edició d’estiu, que proposarà cinc nits de cinema a la fresca gratuït cada dijous de juliol a la plaça del Centre de la Imatge Mas Iglesias (CIMIR). Les pel·lícules Flores para Antonio (2 de juliol), El silencio de otros (9 de juliol), Searching for Sugar Man (16 de juliol), The Queen (23 de juliol) i Diego Maradona (30 de juliol) conformen una edició que té l’objectiu d’apropar a la ciutadania alguns dels documentals i films biogràfics més destacats dels darrers anys, tots ells amb una presència significativa d’imatges d’arxiu.
La programació d’enguany posa el focus en personatges i relats que formen part de la memòria col·lectiva contemporània: els músics Antonio Flores i Sixto Rodríguez; el futbolista Diego Maradona o la reina Elisabet II són figures que han transcendit la seva experiència individual per convertir-se en icones culturals i socials, mentre que El silencio de otros reivindica la memòria de les víctimes del franquisme i la seva lluita per la justícia. A través d’imatges d’arxiu, testimonis i materials documentals, les projeccions conviden a reflexionar sobre la construcció dels relats públics, la persistència del record i la relació entre història i present.

Flores para Antonio, d’Elena Molina i Isaki Lacuesta (2025), un emotiu retrat del músic Antonio Flores construït a partir de materials familiars inèdits, enregistraments domèstics i testimonis dels seus familiars i amics més propers. Amb la participació destacada de la seva filla, Alba Flores, el documental ofereix una mirada íntima sobre el llegat artístic i personal d’una de les figures més estimades de la música espanyola. La pel·lícula ha estat reconeguda amb el Premi Forqué al Millor Documental i ha estat presentada en diversos festivals especialitzats en cinema documental.

 


El silencio de otros, d’Almudena Carracedo i Robert Bahar (2018), revela la lluita de les víctimes del franquisme per obtenir veritat, justícia i reparació dècades després de la dictadura. Filmat al llarg de sis anys, el documental acompanya els protagonistes de l’anomenada Querella Argentina i construeix un poderós exercici de memòria històrica. Guanyador del Premi Goya al Millor Documental i del Premi del Públic de la secció Panorama de la Berlinale, s’ha convertit en una de les obres documentals espanyoles més reconegudes internacionalment.

 

Searching for Sugar Man, de Malik Bendjelloul (2012), narra la increïble història de Sixto Rodríguez, un músic nord-americà desconegut al seu país que es va convertir, sense saber-ho, en una autèntica llegenda a Sud-àfrica. A mig camí entre la investigació periodística i el relat musical, el film reconstrueix una història fascinant sobre el talent, l’oblit i la redempció. La pel·lícula va obtenir l’Oscar al Millor Documental l’any 2013 i també va ser guardonada amb el BAFTA i el Premi Especial del Jurat del Festival de Sundance.

 

The Queen, de Stephen Frears (2006), ofereix una mirada penetrant als dies posteriors a la mort de la princesa Diana i a la complexa relació entre la monarquia britànica i l’opinió pública. Amb una interpretació extraordinària d’Helen Mirren en el paper d’Elisabet II, el film explora les tensions entre tradició i modernitat en un moment clau
de la història recent del Regne Unit. Estrenada al Festival de Venècia, la pel·lícula va rebre sis nominacions als Oscars i va valer a Helen Mirren l’estatueta a la Millor Actriu.

 

Diego Maradona, d’Asif Kapadia (2019), un retrat vibrant i complex d’una de les figures més icòniques de la història de l’esport. Construït a partir de centenars d’hores de material d’arxiu inèdit, el documental se centra especialment en els anys del futbolista argentí al Nàpols, mostrant tant la seva genialitat esportiva com les contradiccions de la seva vida personal. El film va participar en la Secció Oficial del Festival de Cannes i confirma Kapadia com un dels grans documentalistes contemporanis després dels èxits de Senna i Amy.

 

 

Memorimage d'estiu

Memorimage d'Estiu

Imatge gràfica del cartell

Memorimage d'Estiu

Memorimage – Festival Internacional de Cinema de Reus

El Memorimage – Festival Internacional de Cinema de Reus torna amb la seva quarta edició d’estiu, que proposarà cinc nits de cinema a la fresca gratuït cada dijous de juliol a la plaça del Centre de la Imatge Mas Iglesias (CIMIR). Les pel·lícules Flores para Antonio (2 de juliol), El silencio de otros (9 de juliol), Searching for Sugar Man (16 de juliol), The Queen (23 de juliol) i Diego Maradona (30 de juliol) conformen una edició que té l’objectiu d’apropar a la ciutadania alguns dels documentals i films biogràfics més destacats dels darrers anys, tots ells amb una presència significativa d’imatges d’arxiu.
La programació d’enguany posa el focus en personatges i relats que formen part de la memòria col·lectiva contemporània: els músics Antonio Flores i Sixto Rodríguez; el futbolista Diego Maradona o la reina Elisabet II són figures que han transcendit la seva experiència individual per convertir-se en icones culturals i socials, mentre que El silencio de otros reivindica la memòria de les víctimes del franquisme i la seva lluita per la justícia. A través d’imatges d’arxiu, testimonis i materials documentals, les projeccions conviden a reflexionar sobre la construcció dels relats públics, la persistència del record i la relació entre història i present.

Flores para Antonio, d’Elena Molina i Isaki Lacuesta (2025), un emotiu retrat del músic Antonio Flores construït a partir de materials familiars inèdits, enregistraments domèstics i testimonis dels seus familiars i amics més propers. Amb la participació destacada de la seva filla, Alba Flores, el documental ofereix una mirada íntima sobre el llegat artístic i personal d’una de les figures més estimades de la música espanyola. La pel·lícula ha estat reconeguda amb el Premi Forqué al Millor Documental i ha estat presentada en diversos festivals especialitzats en cinema documental.

 


El silencio de otros, d’Almudena Carracedo i Robert Bahar (2018), revela la lluita de les víctimes del franquisme per obtenir veritat, justícia i reparació dècades després de la dictadura. Filmat al llarg de sis anys, el documental acompanya els protagonistes de l’anomenada Querella Argentina i construeix un poderós exercici de memòria històrica. Guanyador del Premi Goya al Millor Documental i del Premi del Públic de la secció Panorama de la Berlinale, s’ha convertit en una de les obres documentals espanyoles més reconegudes internacionalment.

 

Searching for Sugar Man, de Malik Bendjelloul (2012), narra la increïble història de Sixto Rodríguez, un músic nord-americà desconegut al seu país que es va convertir, sense saber-ho, en una autèntica llegenda a Sud-àfrica. A mig camí entre la investigació periodística i el relat musical, el film reconstrueix una història fascinant sobre el talent, l’oblit i la redempció. La pel·lícula va obtenir l’Oscar al Millor Documental l’any 2013 i també va ser guardonada amb el BAFTA i el Premi Especial del Jurat del Festival de Sundance.

 

The Queen, de Stephen Frears (2006), ofereix una mirada penetrant als dies posteriors a la mort de la princesa Diana i a la complexa relació entre la monarquia britànica i l’opinió pública. Amb una interpretació extraordinària d’Helen Mirren en el paper d’Elisabet II, el film explora les tensions entre tradició i modernitat en un moment clau
de la història recent del Regne Unit. Estrenada al Festival de Venècia, la pel·lícula va rebre sis nominacions als Oscars i va valer a Helen Mirren l’estatueta a la Millor Actriu.

 

Diego Maradona, d’Asif Kapadia (2019), un retrat vibrant i complex d’una de les figures més icòniques de la història de l’esport. Construït a partir de centenars d’hores de material d’arxiu inèdit, el documental se centra especialment en els anys del futbolista argentí al Nàpols, mostrant tant la seva genialitat esportiva com les contradiccions de la seva vida personal. El film va participar en la Secció Oficial del Festival de Cannes i confirma Kapadia com un dels grans documentalistes contemporanis després dels èxits de Senna i Amy.

 

 

Memorimage d'estiu

Col·laboradors