Fotografia i imatges en movimient

La Fototeca i la Cinemateca:

El Centre de la Imatge Mas Iglesias compta amb una important col·lecció de fotografies i d’imatges en moviment que reflecteixen i documenten la història de la ciutat de Reus i la seva zona d’influència. Amb un fons de 800.000 fotografies, més de 1.000 autors i més de 5.000 filmacions, esdevé una eina imprescindible per a conèixer la història del sud de Catalunya.
Els nostres fons, fonamentalment, procedeixen de:

• Arxius familiars.
• Col·lecció de l’Arxiu Històric de l’Agrupació Fotogràfica de Reus (AFR, integrat majoritàriament pels fons dels seus socis).
• De fotògrafs professionals.
• De la Fototeca Municipal Reus.
• D’empreses del territori.
• D’entitats socials.

Els fons del CIMIR estan compostos de dues tipologies diferents. D’una banda, la mera fotografia –que són la majoria i guarden un gran valor documental– i, de l’altra, l’obra fotogràfica. 

Mera fotografia:
Pel que fa als autors, els de procedència local, nascuts o que van desenvolupar la seva activitat a Reus, són els predominats. Entre els més rellevants destaquem:

L’àmbit geogràfic que predomina és la ciutat de Reus i les comarques properes al Baix Camp, especialment –en les fotografies de paisatge– les muntanyes de Prades i la serra de Montsant, Salou, Cambrils, Poblet, etc. 
Al quadre s’observa la distribució geogràfica dels fons:

Pel que fa a la cronologia, les imatges es podrien datar des del final del segle XIX fins a l’actualitat, tot predominant les realitzades entre els anys 1925 i 1975. 
Pel que fa als continguts, n’hi ha de diversos, com s’aprecia en el següent quadre:

Fotografia artística:

Les fotografies dipositades al CIMIR ens han arribat amb part dels fons de l'Agrupació Fotogràfica de Reus (AFR) i de la Fototeca Municipal. 

L’any 1947, l’Ajuntament de Reus va crear la Medalla Gaudí, que era un concurs de fotografia de caràcter nacional. Amb els anys, es va desprestigiar una mica, però l’AFR es va dedicar a prestigiar-lo de nou, posteriorment.

A la dècada de 1980, l’AFR va començar una època d’esplendor, de consolidació i d’afirmació de la seva personalitat. A poc a poc, va aconseguir un lloc en l’àmbit nacional i internacional, sobretot a Europa i –principalment– als països de l’est, com Letònia (Riga), Polònia (Cracòvia) i l’antiga Unió Soviètica (Moscou). Cal remarcar, i que serveixi com una petita mostra del nivell que va assolir l’AFR en aquesta etapa, que el llavors president, Josep Maria Ribas Prous, va guanyar els anys 1978-1980 el Gran Premi Mundial de Fotografia del diari Pravda de Moscou, que publicava les seves fotografies des de 1967 ininterrompudament, i fou distingit amb el Diploma d’Honor del mateix diari el 1976. Així mateix, Ribas va guanyar la Medalla d’Or de la Federació Internacional de l’Art Fotogràfic en el 13è Congrés Biennal de Heidenheim (Alemanya).

També durant aquests anys, concretament l’any 1987, l’AFR, sempre amb el seu estil innovador, juntament amb l’Ajuntament van canviar el vell concepte de saló fotogràfic. La Medalla Gaudí va ser revisada i va passar a ser una convocatòria sense premis, amb només una admissió de treballs, que primer s’inclourien als fons de l’AFR i que després passarien al Museu en concepte d’obra d’art d’autor contemporani en l’àmbit de tot l’estat Espanyol.
Les imatges en moviment que integren el fons del CIMIR engloben temàtica diversa de caire familiar i festiu. Unes 5.000 filmacions, realitzades per un centenar de donants, mostren des d’alguns dels actes celebrats a la ciutat, ja siguin efemèrides puntuals, ja festivitats locals, viatges, vacances, celebracions familiars o actes quotidians.

Etnografia i Història

El Museu aplega importants col·leccions referents a diversos oficis i al món gremial de la ciutat, prou útil per explicar la vida econòmica i social de la ciutat en el passat, especialment pel que fa als segles XVIII i XIX. Són importants les col·leccions referents a:

• Eines i estris, objectes devocionals, documentació escrita o gràfica, i mostres de les diferents produccions destacant el fons de ceràmica de reflex metàl·lic i terrissa popular dels antics obradors reusencs.
• L’agricultura i la ramaderia; diversos oficis preindustrials (argenters, blanquers, basters, boters, espardenyers, ferrers, fusters, impresors i enquadernadors, llauners, teixidors...). 
• Les creences i la religiositat; la vida social i festiva, i la vida domèstica. 
• Una bona part d’aquestes col·leccions relatives a la societat preindustrial procedeixen de les poblacions de l’àmbit geogràfic del qual Reus sempre ha estat ciutat de referència, és a dir, comarques com el Baix Camp, el Priorat o la Ribera d’Ebre.
   

Arqueologia

El Museu de Reus compta amb una important col·lecció d’objectes que reflecteixen diverses etapes de la seva història, inclosos els períodes anteriors a la seva aparició com a nucli de població. Sobresurt, en aquest sentit, el fons de materials paleontològics i arqueològics, que inclou els procedents de col·lecció particular del prehistoriador Salvador Vilaseca Anguera, ben representatius de totes les cultures prehistòriques, protohistòriques i antigues presents en el territori. D’entre la diversa i àmplia col·lecció arqueològica, destaquem:

• Les restes d’animals quaternaris localitzats al barranc de la Boella (la Canonja - Reus), ja amb presència documentada de l’Homo antecessor.
• Les eines de sílex mosterianes del terrer de la bòbila del Sugranyes (Reus), corresponents al paleolític mitjà i a l’Homo neardenthalensis.
• El gravat d’una cérvola sobre pissarra, procedent de la balma de Sant Gregori (Falset), d’uns deu mil anys d’antiguitat.
• La col·lecció de peces d’extraordinària qualitat de la cova sepulcral eneolítica del cau d’en Serra (Picamoixons).
• Els vasos campaniformes de les coves del Cartanyà (Vilaverd) i d’Arbolí.
• Les col·leccions dels camps d’urnes del bronze final i de la primera edat del ferro del Molar i dels Guiamets.
• Els materials ibèrics del Castellet de Banyoles (Tivissa), de la Serra de l’Espasa (Capçanes), del Coll del Moro (Serra d’Almos) i d’altres poblats i sitges ibèrics.
• Les escultures de marbre, les àmfores, els sepulcres i molts altres objectes, d’època romana o visigòtica, procedents de nombrosos jaciments i de derelictes localitzats en el sector occidental de l’ager de Tàrraco i al seu litoral (vil·les dels Antígons, de Porpres, del Vilar, de les Timbes, etc.).

El Museu també conserva, a les sales de reserva, materials arqueològics d’èpoques posteriors, especialment produccions de la ceràmica decorada produïda a Reus entre mitjan segle XVI i mitjan segle XVII
 

Art

El museu compta amb un considerable fons d’art, amb obres que abasten des del segle XIV fins a l’actualitat i d’entre les quals destaquem:

• El fons d’art barroc, amb obres dels segles XVII i XVIII, d’Agustí Pujol II, Isaac Hermes, Rafael Rocafort o Pere Costa, entre d’altres.
• El llegat d’Antoni Pedrol Rius, format per trenta taules gòtiques del segle XV, corresponents principalment a l’estil internacional, però també amb alguna mostra d’influència italogòtica.
• La col·lecció d’obres de l’artista reusenc Marià Fortuny i Marsal, amb una important representació dels seus olis, aquarel·les i dibuixos, i amb exemplars de gairebé tots els seus gravats.
• Els artistes dels segles XIX i XX, amb obra pictòrica de Domènec Soberano, Josep Tapiró, Baldomer Galofre, Josep Llovera, Hortensi Güell, Joaquim Mir, Tomàs Bergadà, etc. I obra escultòrica de Joan Roig i Solé, Joan Rebull i Modest Gené, entre d’altres.
• La col·lecció d’art contemporani, amb obres de Carles Amill, Daniel Canogar, Glòria Cot, Joaquim Chancho, Carles Fargas, Ramon Ferran, Sefa Ferré, Magda Folch, Antoni Garau, Isabel Granollers, Salvador Juanpere, Manel Llauradó, Albert Macaya, Marcel Pey, Joan Rom, Aureli Ruiz, Neus Segrià, Columna Torelló, Francesc Vidal, etc.