bank-phrom
03/02/2016

El cartell de l'últim gran Carnaval del començament del segle XX

plat1627reus

 

Tot i que el carnaval va celebrar-se sense interrupcions fins el 1936, l’últim gran carnaval –és a dir, amb arribada del Carnestoltes, desfilades i danses al Mercadal– organitzat conjuntament per les societats recreatives, culturals i polítiques reusenques fou el de 1919.

Aquest fou un carnaval certament excepcional, que se celebrà en un context de tensions socials, amb importants mobilitzacions obreres a Barcelona i altres ciutats, en un moment en què Reus havia deixat de ser la segona ciutat de Catalunya quant a població. La finalització de la guerra europea, la tardor de 1918, suposà la fi d’un període de certa bonança econòmica per al comerç. Sembla que la la ciutat volgués recrear, el 1919, tot el potencial econòmic i d’atracció de forasters que tenien les seves grans festivitats del passat. Al programa d’aquell gran carnaval es constata, doncs, una certa voluntat de recuperar tot un conjunt d’actes que havien format part de la festa des de mitjan segle xix.

El de 1919 es va celebrar entre el 2 i el 5 de març –del diumenge al dimecres– però, com era costum en aquella època, el 20 de gener es va fer un primer acte de convocatòria, iniciant-se també la temporada de balls de màscares a les societats. En els diumenges anteriors al de Carnaval hi hagué també actes previs, com l’arribada de l’ambaixador i del governador de SM Carnestoltes XVII, la publicació de bans i declaracions humorístiques.

Es va convocar un concurs per a triar la imatge del cartell i el programa, que van guanyar Antoni Fuster i Antoni Soler. Es va editar també un llibret, signat amb el pseudònim Pebre Roig, ambaixador del Carnestoltes I, i també altres fulls humorístics i el testament del rei de la festa.

Entre les carrosses que van participar a les desfilades d’aquell carnaval cal esmentar el «cove d’hortalisses» del Foment, el «joier del Delfí» de la Palma, la gòndola, la barca del Círcol, la «terrassa valenciana» o el «carro de caça mexicà» de particulars, a més de la carrossa reial de SM Carnestoltes. Destacà, sobretot, l’imponent «tank» o «carro de guerra» de l’Olimpo.

S’havia convocat un concurs per a triar la imatge gràfica del cartell i el programa anunciador del carnaval. Els participants havien de ser fills o residents a la ciutat, i el premi era de cent pessetes. El termini acabava el diumenge 9 de febrer. Foren premiats el treballs que portaven per lema ‘Saturnals’ i ‘1919’, dels quals eren autors –respectivament– Anton Fuster Valldeperas i Anton Soler Rosselló. La premsa destacà l’èxit del concurs, tant per la quantitat com per la qualitat dels treballs presentats.

L’autor del cartell guanyador, Anton Fuster Valldeperas, havia publicat –uns dies abans– un article al Diario de Reus tot defensant la importància de la qualitat estètica de la festa en el treball artístic de preparació dels guarniments i de les carrosses:

«Lo que més atrau dels nostres carnavals és l’abundància amb que es llancen els dolços i confits, que són l’alegria dels petits i fins dels grans […]. Sense prescindir d’aquesta riquesa, podem millorarlo fent que la fama que gaudeix sigui més noble i admirada. Les carroces, els arcs trionfals i les il·luminacions de les façanes és lo que ha de captivar tota la nostra atenció i el nostre esperit per a lograr que el carnaval reusenc pugui anar de bracet amb els de Venècia i de Niça. Per a tenir valor una cosa, no és precís la cantitat. En bellesa solament s’aprecia la calitat. […] Treballem per a vestir-lo el nostre carnaval de riquesa artística i allavors donarem a compendre que el nostre poble sap ser ric a la manera aristocràtica.»

Antoni Fuster Valldeperas, dibuixant, pintor i escriptor, va néixer a Reus el 25 d’octubre de 1895. Va col·laborar en diverses publicacions locals com el Diario de Reus, Las Circunstancias, La Veu del Camp, Foment…, i publicà una vintena de llibres. El 1918 va pintar una bandera per a la Joventut Republicana de Riudoms. El 1927 es traslladà a Barcelona on va obrir una botiga d’arts decoratives. Va morir en aquesta ciutat el juny de 1942.

Hom pot pensar que aquell carnaval fou la darrera alenada del model de gran festa que caracteritzà les celebracions vuitcentistes. La festa, però, no s’acabà. Després de 1919, va continuar –amb major o menor quantitat de balls i desfilades organitzades per alguna entitat com “La Palma”– fins i tot amb un Carnestoltes.

El 2011, un exemplar del cartell anunciador d’aquest últim gran Carnaval reusenc va incorporar-se al fons del Museu de Reus (amb el número de registre IMMR 13956).

Salvador Palomar 

 


bank-phrom
14/01/2016

Exposició sobre l'evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià i Siurana i de les rieres del Camp de Tarragona

plat1627reus

 Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià i Siurana i de les rieres del Camp de Tarragona (2001-2014)” és el títol de l’exposició itinerant que es podrà visitar al Museu dArqueologia Salvador Vilaseca fins al 24 de març. La mostra presenta les principals aportacions científiques obtingudes de l’excavació i recerca en diversos jaciments arqueològics localitzats en aquesta àrea geogràfica, que ha assolit l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) als primers catorze anys del segle xxi.

Aquest divendres 15 de gener, a les 19:00 h, es realitzarà lacte dinauguració oficial, a càrrec de Josep Maria Vergès, investigador de lInstitut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i comissari científic de lexposició. Organitzada per l’IPHES, la mostra ha estat finançada en el marc de les subvencions per a projectes quadriennals de recerca en arqueologia i paleontologia que concedeix el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Lexposició es podrà veure a la primera planta del Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca (raval de Santa Anna, 59) fins al 24 de març, de dimarts a dissabte, de 10:00 a 14:00 h i de 17:00 a 20:00 h. Romandrà tancada els dilluns i els diumenges.

 Materials arqueològics

L’exposició s’ha habilitat al costat de l’exposició permanent de prehistòria i arqueologia, de manera que el públic que visiti la mostra podrà veure tot seguit diversos materials procedents de jaciments inclosos en el projecte de recerca.

L’objectiu de l’exposició és acostar al públic en general, i més concretament al territori d’abast del projecte, el coneixement sobre aquesta recerca i els resultats obtinguts des del seu inici l’any 2001 fins a l’actualitat”, comenta l’arqueòleg Josep Maria Vergès, comissari científic de la mostra, investigador de l’IPHES i actual coordinador del projecte d’investigació que centra aquesta exhibició didàctica.

La mostra està formada per onze plafons, organitzats en els àmbits temàtics següents: història del projecte de recerca; geomorfologia i geocronologia del territori estudiat; els recursos i el paleoambient; el primer poblament humà; les darreres societats caçadores i recol·lectores; les comunitats agrícoles i ramaderes; l’art moble i els ornaments i l’art rupestre.

A través de textos sintètics i dimatges seleccionades, es donen a conèixer els principals resultats de catorze anys de treballs arqueològics i científics en aquesta zona i el buit de coneixement que han permès omplir els resultats obtinguts. En aquest temps, “hem pogut saber, per exemple, quina va ser levolució del poblament humà en aquesta àrea, en un període que va entre el milió anys i fa 2.500 anys aproximadament”, explica Josep Maria Vergès.

 Les diferents cronologies

En aquest context, s’ha registrat quan i a on es documenten els assentaments i grups humans de les diferents cronologies, des dels més antics com el barranc de la Boella (la Canonja i Reus) o la Cansaladeta (la Riba), passant pels grups paleolítics de la cova de les Borres (la Febró), el Molí del Salt (Vimbodí i Poblet), la balma de la Vall (Montblanc) o la Cativera (el Catllar); els neolítics com el Cavet (Cambrils) o la Font Major (l’Espluga de Francolí), i les primeres formes durbanisme a lEra del Castell (el Catllar).

 “A més, també s’han documentat els indrets on captaven les matèries primeres per fer les eines, principalment de sílex, com era el paisatge durant la prehistòria i els recursos vegetals que utilitzaven; amb quins ornaments es guarnien i les destacades mostres d'art moble i art rupestre”, comenta Vergès. “També sabem en quin tipus d'hàbitat preferien protegir-se o com era el territori durant la prehistòria, així com pràctiques funeràries que es duien a terme”, afegeix.

El llenguatge de l’exposició és amè i incorpora recursos com els dibuixos, fotografies, gràfics i mapes”, puntualitza l’arqueòloga Marta Fontanals, membre de la Unitat de Projectes i Transferència de l’IPHES. “En definitiva, la mostra està conceptualitzada per realitzar un recorregut per la prehistòria a través dels descobriments arqueològics més rellevants d’aquest territori realitzats en aquests catorze anys de vigència del projecte”, assenyala.

El projecte “Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià i Siurana i de les rieres del Camp de Tarragona” estructura la recerca en prehistòria que l’IPHES duu a terme a les conques d’aquests corrents fluvials. Durant els catorze anys d’existència d’aquest projecte s’han portat a terme excavacions arqueològiques en un total de catorze jaciments, amb més d’un centenar de treballs científics publicats, així com la realització de diferents accions de socialització del coneixement, dentre les quals destaca aquesta exposició.

 

 


bank-phrom
15/12/2015

La placa de ferro commemorativa del primer matrimoni civil celebrat a Reus, forma part de la exposició "T'estimo: una història de l'amor i el matrimoni" al Museu d'Història de Catalunya

plat1627reus

El Museu ha cedit la placa del primer matrimoni civil celebrat a Reus al Museu d'Història de Catalunya per a l'exposició  "T'estimo: una història de l'amor i el matrimoni"

L'exposició repassa els principals canvis que s'han donat en el matrimoni i en les maneres d'estimar-se al llarg del temps, des de l'època clàssica fins a l'actualitat.


bank-phrom
15/12/2015

L'exposició "Jocs i joguines a l'antiguitat" exposa peces del Museu

plat1627reus

El Museu de Badalona i Museu d’Arqueologia de Catalunya a través d’Arqueoxarxa –que agrupa els principals museus amb restes arqueològiques i jaciments d’arqueologia de Catalunya–, han organitzat l'exposició "Jocs i joguines a l'antiguitat". Aquesta mostra inclou peces prestades pels diferents museus que la integren i permet recórrer l’evolució dels jocs des de l’antiguitat fins a l’edat mitjana, alhora que posa de relleu la gran varietat de fórmules utilitzades per omplir de diversió, i de vegades també d’aprenentatge, els moments de lleure.

El Museu d'Arqueologia Salvador Vilaseca ha aportat un conjunt d'objectes ( fireta, daus, plats, copes, fitxes de vidre i d'os ) que formaran part de la mostra, que itinerarà per diferents museus de Catalunya.


bank-phrom
14/12/2015

Un conjunt de peces d'arqueologia del Museu en itinerància amb la exposició "La fi és el principi. Pràctiques funeràries a la Catalunya prehistòrica"

plat1627reus

L'exposició és una producció del Museu de Gavà per al Museu d'Arqueologia de Catalunya-Arqueoxarxa.

Puntes de sageta de sílex i de bronze, punyals de bronze i de sílex, vasos i urnes de ceràmica, botons i collarets de diversos jaciments del Museu, s'exposen a la mostra, amb objectes d'altres museus de Catalunya i  formen part de l'exposició dedicada a les pràctiques funeraries de la prehistòria a Catalunya.

L'exposició itinerarà fins el novembre 2017 per diferents museus de Catalunya.


bank-phrom
09/12/2015

Els personatges màgics del Nadal

plat1627reus

Un dels costums que caracteritza el temps nadalenc és el fer regals. Entre els adults i per als més petits, amb la intervenció de diversos personatges màgics. La pràctica ve de molt antic i s'explica en la mesura que la nostra festa de Nadal es vincula a celebracions anteriors, on la generositat, però també l'ostentació i també la transgressió de les pautes habituals de conducta formaven part de la celebració.


bank-phrom
09/12/2015

Noves aportacions sobre la Taula de Sant Pau

plat1627reus

L'historiador  de l'art Marco Antonio Scanu en l'article " Novetats sobre l'activitat barcelonina de Bartolomé Bermejo: dues pintures catalanes del Johnson Museum of Art d Ithaca (NY) i una taula del Museu de Reus", aporta noves dades interessants sobre la Taula de Sant Pau, identifica l'autor, Bartolomé Bermejo i la procedència,  del Retaule de Santa Anna i Santa Eulàlia, pintat per al monestir de Santa Anna de Barcelona.

L'article ha estat traduït de l'italià per Joan Yeguas Gassó, conservador de l'Àrea de Renaixement i Barroc delMuseu Nacional d'Art de Catalunya

 

Podeu llegir l'article íntegre en català i en italià.


bank-phrom
04/12/2015

La Diputació de Tarragona facilita la digitalització dels fons cinematogràfics de Josep Romeu Clofen i de la família Coca Pey

plat1627reus

bank-phrom
25/11/2015

El Museu participa al Col•loqui Internacional "Les dues cares de la moneda. Fabricació versus falsificació a Catalunya (1808-1908)"

plat1627reus

El Museu participa al Col·loqui Internacional "Les dues cares de la moneda. Fabricació versus falsificació a Catalunya (1808-1908)", organitzat pel Gabinet Numismàtic de Catalunya i el Museu Nacional d'Art de Catalunya. Dimarts 15 de desembre, al Palau Nacional. Taula rodona "Els testimonis de la falsificació", amb la participació de Jaume Massó , sobre "Un dipòsit d'encunys falsos a la col·lecció del Museu de Reus" Es publicaran les actes l'any 2016.

 

 


bank-phrom
25/11/2015

Participació a la Jornada de Museus i Patrimoni de l’Església a Catalunya

plat1627reus

 

El Museu ha participat a la Jornada de Museus i Patrimoni de l’Església a Catalunya, que ha organitzat el Museu d'Art de Girona conjuntament amb el Museu Episcopal de Vic i el Museu de Lleida Diocesà i Comarcal, dedicada a la Salvaguarda del patrimoni religiós català durant la Guerra Civil Espanyola.Divendres 20 de novembre de 2015, a la Pia Almoina de Girona amb la ponència presentada per Jaume Massó Carballido: "El salvament del patrimoni artístic religiós al Camp de Tarragona i al Priorat durant la Guerra Civil: uns quants exemples". Es publicaran les actes l'any 2016.


Col·laboradors