bank-phrom
27/03/2020

Rosa Mauri i la ciutat on hauria volgut néixer

plat1627reus
Tot i que podeu trobar en determinades publicacions que la famosa ballarina Rosa Mauri va néixer a Reus l’any 1849, en realitat nasqué i fou batejada a Palma de Mallorca el 15 de setembre de 1850. Aquesta dada, anecdòtica si voleu, ja la va donar a conèixer públicament Josep Iglésies (Reus, 1902 - Barcelona, 1986) al llibre La dansarina Roseta Mauri (1850-1923), redactat a partir del material aplegat inicialment per Ferran Canyameres (Terrassa, 1898 - Barcelona, 1964) i publicat finalment per l’Associació d’Estudis Reusencs (en dos volums, any 1971). Entre la correspondència de Salvador Vilaseca conservada al Museu de Reus que porta el seu nom hi ha diverses cartes de Josep Iglésies que fan referència a la investigació que va portar a terme per a bastir excel·lent estudi biogràfic suara esmentat. Iglésies va advertir, ben aviat, que les dades que hom havia donat per bones fins aleshores sobre el lloc i la data de naixença de Rosa Mauri no eren correctes. En una carta mecanoscrita, datada a Barcelona el 9 de gener de 1970, Iglésies demanava al seu amic Vilaseca si podia «fer la consulta als llibres parroquials a veure si hi ha alguna cosa en aquestes dates, potser podrem escombrar la trenyina que hi ha feta entorn de la primera llum de Roseta Mauri. Penso, però, que no trobareu res. Les meves sospites van per un altre camí». Vilaseca i el prior de Sant Pere, Antoni Parera, no van trobar res –efectivament– als volums manuscrits reusencs. Les sospites d’Iglésies el van portar, finalment, al llibre de baptismes de la parròquia de Sant Nicolau de la capital mallorquina. Allí hi havia la partida en què apareixia «una niña [...], hija legítima de Pedro Mauri y de Amada Segura consortes, naturales ésta de Palma y aquél de Reus, Provincia de Tarragona», a la qual «se le puso por nombre María Rosa, Isabel, Antonia y otros». Pel que deia també Iglésies a la carta esmentada (i al llibre signat amb F. Canyameres), la dansarina Rosa Mauri (coetània, per cert, de Gaudí) va procurar dissimular la seva veritable edat: una cosa molt comprensible en una artista. Però també va dir públicament, i molts cops, que era reusenca. I ho va dir perquè se’n sentia, de Reus, i perquè –tot aplicant l’anomenat ius sanguinis– hi havia nascut el seu pare Pere Mauri (també ballarí). Així ho indicava en una carta –escrita a París el 8 d’octubre de 1890– que ella va trametre a la revista Reus Artístich i que fou publicada al seu número 10, corresponent al gener de 1891 (pàgina 121): « [...] veo con gran satisfacción que mis paisanos no se olvidan de mí. ¿Cómo podría yo olvidar Reus siendo la patria de mi padre y por consiguiente la mía?». Com assenyala el títol del primer capítol del llibre editat l’any 1971, sens dubte Reus era la ciutat «on Roseta Mauri hauria volgut néixer». Jaume Massó Carballido Il·lustració: La ballarina, amb el seu pare Pere Mauri (Fons fotogràfic del Museu de Reus)

bank-phrom
27/03/2020

Butlletí del Museo Arqueológico Nacional de Madrid

plat1627reus

Hem rebut del Museo Arqueológico Nacional, de Madrid, els sis volums del número extraordinari del seu Boletín, tots ells dedicats a la commemoració dels 150 anys de museus arqueològics a l'Estat espanyol.

Al volum 4 hi són descrits els museus catalans amb els fons arqueològics més destacats, entre els quals hi ha el Museu d'Arqueologia actualment integrat al Museu de Reus Salvador Vilaseca. L'apartat dedicat al nostre Museu va ser redactat per Jaume Massó, l'arqueòleg de l'Institut Municipal Reus Cultura.


bank-phrom
27/03/2020

Bou de Foc restaurat

plat1627reus

Aquest mes de novembre ha finalitzat la restauració d’un bou de foc, localitzat en els tallers de la Pirotècnia Espinós fa uns quants anys. Aquesta restauració s’ha fet des d’un criteri museístic, és a dir, prioritzant l’estabilització-conservació de la peça per assegurar-ne una lectura fàcil i correcta al visitant. Des del Museu no es van plantejar una reconstrucció per tornar-li la funcionalitat pel qual havia esta creat, sinó per poder-lo mostrar al públic. De fet, aquesta figura ja va servir de model per a la construcció dels tres bous de foc amb què compta ara la ciutat. Una d’aquestes figures –la Vedella, portada per la colla del Bou de Reus– és una reproducció fidel, en mesures i estructura, de la peça antiga i ha estat exposada en diversos moments al Museu, en substitució de la peça original. Aquesta actuació exemplifica, doncs, el paper del Museu en la conservació de les figures festives. El Bou de Foc restaurat es podrà veure de forma permanent a l’exposició «Ara toca festa».

Els bous de foc són figueres festives: carcasses zoomòrfiques portades per una persona, amb un aplic d’artificis pirotècnics a l’esquena que va cremant i ruixant d’espurnes les persones que, al seu voltant, participen en el joc festiu. Antigament, aquestes figures solien aviar pirotècnia erràtica (carretilles o coets borratxos).

El nostre Bou de Foc està format per una estructura de fusta sòlida i poc pesant que serveix d’esquelet i que es complementa amb un enreixat de fustetes molt més primes i flexibles, que són les que donen el volum al conjunt, així com amb quatre potes simples, també de fusta, i un cap massís amb un forat central –tapat amb una reixa metàl·lica– i dues banyes. Tot el cos va recobert  per una tela d’arpillera molt basta que porta per sobre diverses capes de paper encolat i pintat de negre que es subjecten amb claus a l’estructura de fusta. Per sobre de tot el conjunt trobem l’espina, també de fusta que és la que porta tota la pirotècnia.

Descripció del procés de restauracióQuan va entrar al taller, el Bou tenia el cap trencat i separat del cos; les potes desencaixades i trencades; l’estructura central deformada, enfonsada i força cremada; un atac massiu de corcs; pèrdues de material, i molta, molta brutícia. La figura havia estat abandonada, a l’aire lliure, un temps indeterminat. El procés de restauració el podem dividir en tres parts:

  • Neteja-desinfecció

El primer que es va fer va ser desmuntar  totes les parts que formaven el Bou: la capa de paper pintada de negre, que simula la pell de l’animal, després l’arpillera de protecció i, finalment, les potes. Seguidament, es va procedir a la neteja per aspiració i, en alguns llocs concrets, amb aigua i alcohol (paper i zones molt cremades). Un cop tot sec, es va desinfectar per separat i es van eliminar els claus més malmesos (rovellats) i la majoria  dels filferros que subjectaven les fustes més petites. La part de l’arpillera no es va poder restaurar, perquè estava molt malmesa, i es va decidir substituir-la per una de nova

  • Consolidació

Es va fer una impregnació de consolidant en tota la part de l’estructura de fusta, incidint (per injecció) a les esquerdes i forats. Després es van encolar totes les fustes que estaven  trencades, i les que formaven la trama dels laterals es van anar mullant i encordillant per tal de tornar-les el màxim possible la seva forma i posició original. L’encordillat i els punts de tensió es van fer amb fil de cànem, per la serva resistència i flexibilitat, i amb acetat de polivinil rebaixat amb aigua. Quan l’estructura ja estava consolidada, redreçada i segura, es van incorporar les potes del davant i el cap. El paper que simula la pell del bou es va consolidar per la cara interna amb paper-japó de PH neutre i carboximetilcel·lulosa i, un cop estable, es va estirar, aplanar i planxar per eliminar el màxim possible les deformacions i els plecs que s’havien format amb el temps.

  • Muntatge final i reintegracions

Es va optar per col·locar entre l’estructura de fusta i l’arpillera una capa de gasa de cotó, amb un lleuger aprest per a distribuir les tensions, i juntament amb la capa de paper ja reintegrat i pintat es va cosir tot amb grapes d’acer inoxidable a la base de la carcassa de fusta.


bank-phrom
27/03/2020

Brossa com a inspiració

plat1627reus

Exposició "Brossa com a inspiració"

Castell del Cambrer
Del 18 d'octubre a l'1 de desembre de 2018

El Castell del Cambrer (Plaça del Castell, 3), edifici històric que havia acollit l'Arxiu i que ara la ciutat recupera com a equipament cultural, obre aquest octubre amb l'exposició "Brossa com a inspiració".

El II Certamen Miró&Art va comptar amb la participació de cinquanta artistes vinculats a les galeries d'art del Gremi de Galeries d'Art de Catalunya (GGAC), els quals van presentar un total de seixanta-dues obres en diferents formats, totes inspirades en el gran creador i poeta visual que fou Joan Brossa. Gràcies a l'aposta pel mecenatge cultural de l'empresa reusenca Vermuts Miró, l'obra guanyadora il·lustra l'ampolla del Vermut Reserva de l'any 2018, que també podreu veure a l'exposició.

L'exposició es podrà visitar de dimarts a divendres, de 17 a 20 h.
Els dissabtes, de 10 a 14, i de 17 a 20 h.

També pode visualitzar el catàleg de l'exposició aquí:


bank-phrom
27/03/2020

Jornades aproPA'T

plat1627reus

Les jornades APROPA’T, «Els museus com a eines per a la transformació pedagògica a les aules», són un espai de trobada entre el professorat i els professionals dels museus de Tarragona i les Terres de l’Ebre en què s’explora conjuntament, el potencial educatiu dels recursos culturals locals. Aquesta formació, reconeguda pel Departament d’Ensenyament, vol ser un altre pas per promoure la generació de sinergies i experiències innovadores entre els diferents agents culturals i educatius del territori. El 10 de novembre la jornada tindrà lloc a l'Espluga del Francolí i el 17 de novembre a Tortosa.

El Museu de Reus iniciava l'any passat una col·laboració amb l'Escola Maria Rosa Molas de Reus en un projecte pedagògic sobre els jaciments i els materials arqueològics i epigràfics d'època romana trobats a l'actual terme de Reus. A partir dels objectes conservats a les instal·lacions del Museu Salvador Vilaseca, es posaven a disposició de l'escola amb un objectiu divulgatiu i els nens i nenes treballaven els coneixements apresos a l'aula. Es facilitaren tant les peces que es troben a les vitrines de l'exposició permanent com les que es guarden a les sales de reserva i enguany, continuant la mateixa dinàmica, es realitzarà en aquest curs que comença.

Web aproPA'T



bank-phrom
27/03/2020

Visites a la Bòbila del Sugranyes

plat1627reus

Tornen les visites guiades de l'Institut Municipal Reus Cultura a la Bòbila del Sugranyes i altres espais emblemàtics de la ciutat com el refugi antiaeri de la Patacada o les sales expositives del Museu. Només és necessària una reserva prèvia (977010660 o [email protected]), per un preu simbòlic de 3 € l'adult i preus reduïts (menors de 7 anys gratuït, de 7 a 14 anys 2 € i majors de 65 anys 2 €). 

Visites els següents dies:

  • 3 d'octubre, 17.00 h.
  • 7 de novembre, 17.00 h.
  • 5 de desembre, 17.00 h.
 

La Bòbila del Sugranyes és un element bastit amb toves i maons, de planta poligonal quasi circular i d’uns 23 metres de diàmetre, amb una xemeneia central –de 19 metres d’alçada, de planta inferior quadrada i fumera superior octogonal– que sobresurt de l’àrea inferior del forn, amb 12 boques radials i una galeria de circulació perimetral. 

Damunt de l’estructura inferior s’establí una cambra anular, coberta per una teulada amb cabirons de fusta disposats de manera radial des de la fumera i sostinguts amb pilars de maons. A la part baixa del costat sud-oriental hi ha un cos annex a la galeria de circulació, que en segueix la disposició radial.


bank-phrom
27/03/2020

Restauració d'un bou de foc

plat1627reus

Els bous de foc són carcasses festives que en la seva forma imiten la de l’animal. N’hi ha de diferents tipus, però la que ens ocupa era portada per una sola persona, des de l’interior del cos. Aquestes bèsties festives carreguen, al llom, un aplic d’artificis pirotècnics connectats amb metxa i fixats a una estructura de fusta, que anomenem espina.

 

Un cop encès, el bou pot evolucionar durant alguns minuts –la pirotècnia no crema tota de cop– escampant espurnes i trons al seu entorn, fet que possibilita –al públic que l’envolta– jugar amb el foc tot procurant no cremar-se excessivament. En el passat, era característic l’ús de pirotècnia erràtica –les carretilles o coets borratxos– que aportaven risc i emoció a la festa.

 

Aquesta figura era propietat, com era habitual, d’una empresa pirotècnica –la casa Espinós de Reus–, que el cedia a canvi de la compra de les corresponents càrregues de pirotècnia. Un cop acabada la festa, tant el bou com les espines es tornaven.

 

La peça fou localitzada en un pati de l’actic taller de la Pirotècnia Espinós per Marc Navarro i Salvador Palomar. El 2011, després d’una neteja i desinfecció bàsica, fou exposada aquell any al vestíbul de l’Arxiu de Reus i va servir de model per a la creació de tres noves bèsties festives, que participen en els actes del Corpus i en altres celebracions.

 

De fet, es tracta d’un estri que servia de recurs per a la festa més informal i molts cops fora de programa, fet que dificulta documentar la seva presència a les celebracions reuisenques. Seguint el model d’altres poblacions, podem considerar probable el seu ús en les festes de barri del segle xix.

 

Aquest tipus de bous són de factura molt més senzilla i ben diferents dels animals figuratius que participen els seguicis de Festa Major, ja documentats en les professons medievals i coneguts també arreu de Catalunya. En el cas de la nostra ciutat, del que porta la colla del Bou de Reus que –quan es va dotar d’una bèstia de foc– l’anomenà la Vedella per explicitar la diferència.

 

En l’actualitat, la peça es troba al taller de restauració del Museu, amb voluntat d’exposar-la definitivament a la mostra permanent «Ara toca festa», ubicada a l’espai de la plaça de la Llibertat. Amb una estructura de fusta de poca qualitat, coberta de draps de sac i d’ una “capa superficial” de paper de diari encolat i pintat de negre per figurar el cos, i un cap tallat en fusta que recorda bàsicament la forma de l’animal que vol representar. Es tracta d’una figura lleugera, apta per a evolucionar i córrer durant una estona sense esgotar les persones que el portaven.

 

No es pot determinar la seva datació, però es podria situar entre el final del segle xix i la primera meitat del xx. Cal tenir en compte que aquestes figures es deterioraven sovint pel seu ús. Malgrat la senzillesa dels materials, el valor etnogràfic de la peça és prou important perquè ens permet documentar una pràctica festiva sovint informal i que, en definitiva, ha estat recreada en el present.

 


bank-phrom
27/03/2020

Reus, motor econòmic del sud de Catalunya

plat1627reus

La commemoració del centenari del Foment Industrial i Mercantil de la ciutat ha estat el motiu per a l’exposició «Reus, motor econòmic del sud de Catalunya» un recorregut molt visual i amè per la història econòmica de Reus i les comarques del Camp dels darrers dos-cents anys, des de l’esplendor de l’aiguardent en el segle XVIII –origen de la coneguda dita «Reus, París i Londres»– a la configuració del model actual, passant per l’esclat de la indústria tèxtil –veritable motor del procés d’industrialització de la ciutat– i l’espectacular boom dels anys de la Primera Guerra Mundial.

Dividida en cinc grans àmbits cronològics –L’època d’esplendor de l’aiguardent (segle XVIII); L’esclat de la indústria tèxtil (segle XIX); La crisi de tombant de segle; De l’eufòria per la Gran Guerra a la crisi de 1929 i De la difícil postguerra al model actual– l’exposició ens endinsa en els diferents sectors industrials i econòmics de la ciutat –la indústria dels licors i del vi, els fruits secs, el comerç o l’avicultura– fent referència també a les principals marques que s’han creat els darrers anys –com ara, les de diferents vermuts. o la coneguda d’electrodomèstics Crolls.

El visitant podrà observar peces singulars i representatives de l’activitat econòmica reusenca en diferents moments. Una classificadora d'ous de la Granja Nolla, símbol de l'empenta avícola de Reus i la comarca: una motocicleta de la marca reusenca "Reddis", clar exemple de l'esperit emprenedor i la diversitat de l'activitat industrial de la ciutat; o una assecadora i rentadora de la marca reusenca "Crolls", una vertadera marca de ciutat amb projecció estatal i internacional del segle XX. En el recorregut de la mostra, tanmateix, hom pot observar un alambí del segle XIX, un taulell de botiga amb una antiga caixa registradora, mostres de la considerabe quantitat d’envasos, ampolles o etiquetes que han generat les diferents produccions reusenques o un muntatge prou visual que en recorda el moment en que les grans xemeneies caracteritzaven la silueta de la ciutat.

D’aquesta forma l’exposició que certifica el paper capdavanter i dinamitzador de la societat reusenca en l’economia del sud de Catalunya, representa una fita fins al moment inèdita en l’estudi, l’anàlisi i la divulgació de la història de la ciutat.

La mostra és organitzada per Reus Foment Empresarial i el Museu de Reus, amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona, la Generalitat de Catalunya i la Fundació Privada Reddis.  Del 20 de juny de 2018 al 12 de gener de 2019, es podra visitar al Museu de Reus (raval de Santa Anna) de dimarts a dissabte, de 10:00 h a 14:00 h i de 17:00 h a 20:00 h. Com a complement de l’exposició i la celebració del centenari del Foment Industrial i Mercantil, es realitzaran un seguit de conferències en diversos espais emblemàtics de la ciutat.


bank-phrom
27/03/2020

Donació al Museu de Reus d’un dibuix signat per Pere Vidiella

plat1627reus



El passat divendres 25 de maig, el senyor Joan Pijoan Jaqués va donar al Museu de Reus un dibuix fet amb llapis, tinta i aquarel·la sobre paper, signat per l’artista “Vidi”, Pere Vidiella Simó (Reus, 1893-1975), i datat el 23 de juny de 1915, en què apareix el pare del donador, el periodista Francesc Pijoan Fortuny, amablement caricaturitzat quan era director del diari reusenc Foment (fundat el 1906). Francesc Pijoan també fou regidor de l’Ajuntament de Reus

 

Vidiella representà Pijoan amb un exemplar del seu diari sota el braç i sostenint a dues mans un paraigua que el protegeix d’una pluja de notes de paper en què figuren temes i qüestions d’interès dels quals s’havia d’ocupar habitualment el director d’un diari de l’època: una sessió de l’Ajuntament, una assemblea, la “gacetilla”, referències a altres mitjans de la premsa local, etc.


La generosa aportació del senyor Pijoan Jaqués permet incrementar satisfactòriament el fons artístic del Museu de Reus amb aquesta reeixida obra del prestigiós dibuixant i escultor Vidiella.

 


bank-phrom
27/03/2020

Coses de Reus

plat1627reus

El dijous 17 de maig s’obre al Museu de Reus (plaça de la Llibertat) l’exposició «Coses de Reus. Un viatge de la vila a la ciutat», una proposta per a conèixer diferents aspectes de la història de la ciutat i com s’ha anat configurant físicament. Ho fa mitjançant un recorregut, que no vol ser exhaustiu, per grans àmbits que han condicionat la vida de les persones i el desenvolupament urbà: la defensa de la vila –les muralles–, la necessitat d’abastir-se d’aigua, el mercat i el comerç, les fonts d’energia i la producció industrial, la sanitat... tot fent referència, finalment, a alguns dels edificis més representatius de la ciutat, alhora que en recorda d’altres que han desaparegut. L'exposició es podrà visitar durant tot un any, fins al maig del 2019.

Manllevant el títol d’una coneguda obra de Güell i Mercader, «Coses de Reus», la mostra vol ser una miscel·lània que engresqui el visitant a redescobrir la ciutat i també el seu museu. L’exposició presenta una considerable quantitat d’objectes que habitualment es conserven a les sales de reserva, des de pedres d’antics edificis a estris de la vida quotidiana, que un ampli desplegament d’imatges, ubica en un passat més o menys llunyà: fites i una creu de terme, dovelles amb escuts de diversos edificis, la primera pedra del canal de Reus a Salou, antigues fonts com la de la Farinera, el Jueu del Raval, dues àligues de ferro forjat o una teiera, atuells de terrissa, mesures, estris per a la il·luminació...

L’exposició integra, a més, peces que es troben permanentment instal·lades a les sales de la plaça de la Llibertat: des de les inscripcions romanes que hom troba a l’entrada del museu, a l’escut de l’antiga sedera Puig i Carcereny, o el conjunt al·legòric que coronà la façana de la Casa de la Vila, des de mitjan segle XIX fins al primer terç del segle XX. I recorda i referma el valor de les obres que mostren les altres sales d’exposició del museu.

Tot plegat, convida a acostar-se al Museu que amb aquesta exposició temporal de llarga durada, les sales permanents dedicades a l’art gòtic i la sala d’artistes reusencs, a més de les etnogràfiques, com la dedicada a l’oli i la ben coneguda «Ara toca festa», configuren una oferta prou atractiva tant per a la ciutadania reusenca com per als vistants de fora vila que vulguin descobrir la ciutat i endinsar-se en el seu passat.

«Coses de Reus» vol ser un primer cop d’ull que motivi a aprofundir en el coneixement de la ciutat de Reus i la seva història. En aquest sentit, l’exposició comptarà amb un programa de visites guiades, tallers i altres activitats complementàries.


Col·laboradors